Mala notícia per Cal Conde

MALA NOTÍCIA PER AL RECINTE PROTEGIT DE 'CAL CONDE' I PER AL TORRENT DE CA L'IGNASI:

El passat 16 de juliol la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va acordar aprovar definitivament l'abusiva urbanització d'aquest sector, promoguda pels grups municipals de CiU, GxC i ERC.El grup municipal PSC-PM, que sempre s'ha oposat a aquest projecte especulatiu, no pensa tirar la tovallola i està estudiant presentar un recurs contenciós.

Vàries entitats del poble han decidit donar-li suport, interposant els seus propis recursos. Per tant, la lluita per SALVAR CAL CONDE I EL TORRENT DE CA L'IGNASI continua.

L'oposició a aquesta "salvatjada urbanística" es fonamenta en què el PGOU del 92 protegia el 'Cal Conde', limitant el seu aprofitament urbanístic a 3.149m2 de sostre. El nou POUM aprovat el desembre passat rebaixava fins i tot aquest volum edificatori a 2.511m2 de sostre.Per contra, el que el projecte ara aprovat per la Comissió d'Urbanisme permet construir a POLSAR CORPORATION són 9.451m2 de nous edificis, que afegits als 1.291m2 de la masia i de la masoveria ja existents suposarà un aprofitament urbanístic de 10.742m2. Això és quadriplicar el que marca el nou POUM.

Es dóna, a més, la paradoxal circumstància que el nou POUM també va ser aprovat, no fa pas gaire, per CiU, GxC i ERC. Així, en què quedem?

I els ciutadans i vilatans de peu, per què tolerem que els polítics actuïn impunement, de forma absolutament arbitrària i interressada, malmeten allò que és de tots?

Són ells, els polítics, els únics culpables? O ho som tots?

Cabrera de Mar, 8 d'agost de 2009

Al.legacions del veïns de la Franja Costanera

X---- I ------S, major d’edat i amb DNI. núm. ----8---S actuant en qualitat de President de la Associació del veïnat de la Franja Costanera, amb domicili a efectes de notificació d’aquest expedient, a 08349-Cabrera, Restaurant M. N. , Carretera N-II, Km. ..., Avinguda del Maresme, presentada i pendent de la seva inscripció al Registre d’Entitat Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, davant l’Ajuntament de Cabrera compareix i,

EXPOSA

Que amb data 6 de febrer de 2.009, ha estat publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 32, per part de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, el següent edicte que es transcriu en part a continuació:

“El Ple de l’Ajuntament va adoptar els següents acords:

Primer.- Aprovar inicialment el pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cabrera de Mar, l’informe de sostenibilitat i tota la resta de documentació que forma part del Pla, consistent en la revisió del vigent Pla General, redactat per SCA Arquitectes.

Segon.- Suspendre de conformitat amb el que disposa l’article 71 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, la tramitació de plans derivats, dels instruments de gestió i de les llicencies d’edificació del àmbits en els que les noves determinacions del pla modifiquen l’actual règim urbanístic i que consten en el plànol de l’annex.

Tercer.- Sotmetre a informació pública el POUM aprovat inicialment, que inclou el conveni urbanístic amb la mercantil Agell, S.L. en l’àmbit de la UA-6 Sant Sebastià, de data 29 de juliol de 2.008, i el conveni urbanístic amb la Sra. Dolors Rebés Ordeig en l’àmbit de Mas Català, de data 4 d’agost de 2.008, mitjançant edicte que s’inserirà en el BOP, al tauler d’anuncis de la Corporació i a dos dels diaris de major difusió de la província, als efectes que durant el termini de tres mesos, els interessats puguin consultar l’expedient i formular les al·legacions que considerin pertinents.

Quart.- Sol·licitar els informes al Organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i notificar els presents acords als Ajuntaments limítrofs.”

Dins el termini legalment establert, de conformitat amb l’art. 23.5. b) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que faculta per presentar al·legacions, així com els informes o documents que es considerin oportuns en relació a l’instrument o expedient sotmesos a informació pública, compareix a l’expedient de referència per efectuar les següents:

AL·LEGACIONS

Primera. LEGITIMACIÓ. L’article 8 d la Llei d’urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005) i 21 del reglament (Decret 305/2.006, de 18 de juliol) garanteixen la participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió.

L’Associació que presideixo té com a fi el foment de la cohesió social amb la resta del poble de Cabrera de Mar, amb les seves entitats, el foment de la vida cívica positiva, i la defensa i la promoció dels interessos humans i econòmics del veïnat i es troba conformada per veïns i propietaris del municipi en el sector de la franja costanera que es veuen afectats pel planejament urbanístic globalment com a ciutadans i particularment com a propietaris i veïns.

La constitució al seu article 23 estableix el dret de tot ciutadà a participar en els assumptes públics, directament o mitjançant representants. Tota persona, associació u organització que presenti inquietuds per la preservació dels espais i el desenvolupament sostenible del territori, està legitimat per adreçar-se a l’ajuntament i quantes instàncies siguin necessàries per demanar que es respecti el dret de tots els ciutadans a un desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient. La nostra associació és part interessada i directament afectada per l’expedient que es tramita “aprovació inicial del Pla d’ordenació urbanística municipal” per tant estem legitimats per participar mitjançant la presentació de al·legacions i propostes per al seu estudi e incorporació, si s’escau.

Segona.- El POUM no és un document polític sinó que defineix polítiques. Una de les seves primeres funcions és desenvolupar el model de poble que es vol obtenir en el futur. Per això cal tenir una visió de conjunt, no hem d’oblidar que el nostre municipi es troba dins l’àmbit de l’àrea metropolitana, i aquest fet representa una pressió en quan al canvi d’ús del sòl, per obtenir major quantitat de sòl urbà o urbanitzable delimitat, fet que pot representar una modificació de la personalitat territorial i urbana del municipi.

L’acta de la sessió plenària de l’Ajuntament de Cabrera en què es va efectuar l’aprovació inicial del POUM, no és gens tranquil·litzadora. L’alcalde, Sr. Borràs, que presenta l’instrument de planejament com la definició de un model de poble, contradiu les seves paraules quan accepta o no les esmenes que es presenten no pas basant-se en el fet que siguin compatibles en el model elegit, sinó en funció de si amb l’acceptació aconsegueixen un vot favorable al conjunt. Textualment es diu: “El govern queda deslliurat d’haver d’assumir les seves propostes si vostès no donen el vot a favor de l’aprovació inicial”.

El document de base del POUM es va finalitzar al juliol de 2.006, aquest fet comporta que paral·lelament a l’aprovació inicial s’introdueixin esmenes al document original que tenen aspectes importants i al nostre entendre transcendentals en tant que es produeixen modificacions en la qualificació de sòl. La dispersió de les esmenes i el fet que existeixin documents annexes que no es troben integrats en els plànols dificulta la comprensió global i la definició del model.

En relació a la delimitació de sòl urbà, els polígons d’actuació urbanística, es configuren com un mecanisme legal perquè puguin obtenir sols gratuïts per poder-los destinar a sistemes urbanístics per donar servei a Cabrera, constatem en relació al primer document que els PA7, PA8, PA9 i PA-10 es suprimeixen i són considerats directament com a sòl urbà amb una motivació genèrica “es tracta de sòl urbans consolidats i executats” però no aclareix si han aconseguit els objectius que van justificar la delimitació com a Polígons d’actuació. La manca d’una justificació clara i raonada podria fer pensar que es tracta d’una modificació discrecional. La planificació és l’expressió geogràfica de les polítiques econòmiques, socials, culturals i ecològiques de la societat. El creixement urbá continua essent necessari però també és clar que l’urbanisme ha de respondre als requeriments d’un desenvolupament sostenible, minimitzant l’impacte del creixement i apostant per la regeneració de la ciutat existent.

No hem trobat en el planejament que resta a exposició publica una filosofia clara en quan a dues infraestructures de vital importància per el nostre municipi. El debat no és exclusivament local, sinó d’àmbit comarcal en relació a l’existència de la N-II i la via de ferrocarril com barreres que separen els pobles del mar i la necessitat de traslladar aquestes infraestructures, sembla deixar-se de costat quan es preveu al POUM un nou abaixador pel tren i, lligat al mateix, un ampli espai d’aparcament de cotxes, així com un nou accés i, tot això, en funció de la previsió d’una futura estació de ferrocarril. Al nostre entendre és incongruent que es prevegi en el I sexenni una inversió en l’adequació d’aparcaments previstos en la Urd 4, per atendre les necessitats d’una estació que no es preveu fins el III sexenni, sense considerar la possibilitat que, aprovat en aquest termini el Pla Director d’Infraestructures, esdevingui innecessari.

Tercera.- El desenvolupament urbanístic sostenible és definit a l’art. 3 de la llei d’urbanisme com l’utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbá, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

La memòria social que s’incorpora a la documentació del Pla justifica el desenvolupament del sòl urbanitzable delimitat en la necessitat d’obtenir habitatge de protecció pública i concertat. Els plans actuació urbanística i els Plans de Millora Urbana que es preveuen ja aporten una quantitat important d’habitatge dotacional que fa innecessari plantejar en el primer sexenni el desenvolupament de sòl urbanitzable delimitat.

Quart.- Particularment els nostres associats ens troben tots afectats pel sector de planejament Urd4 franja del sector costaner. En relació a aquest sector cal fer les següents consideracions:

1.- El sector es troba afectat pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, integrat per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, actualment vigent a l’haver-se aprovat definitivament amb data 16 de desembre de 2.005. La justificació del perquè de l’ús previst sigui l‘ús d’equipaments especialment a l’aire lliure, és la morfologia estreta i allargada de l’àmbit, lligada a la protecció de 100 mts. definida per la Franja Costanera i les derivades de la N-II que impossibiliten pràcticament qualsevol intent de plantejar edificació a la zona. Les determinacions del Pla Director del Sistema costaner estableixen que el planejament urbanístic general haurà de crear els mecanismes per garantir l’obtenció, com a sistema d’espais lliures i equipaments, dels sòls de protecció situats al nord-est del Torrent del Molí. Alhora, el planejament haurà de preveure l’ocupació actual del sòl, en què estan ubicats habitatges, activitats comercials, cultius de regadiu i secà, i zones d’aparcament.

2.- És l’únic sector de sòl urbanitzable delimitat discontinu dels que es preveuen al POUM; aquest fet li dóna una especificitat. És cert que es manté l’edificabilitat bruta que es preveia en el Pla General vigent, aprovat a l’any 1.992 de 0,28 m2st/m2s, però s’ha pràcticament doblat l’àmbit i, a més d’això, cal tenir també en compte el percentatge de les zones 58,68% (considerant que un 26,36% correspon a Protecció paisatgística i protecció marítima) en relació als sistemes 41,32%. En conseqüència tenint en compte l’edificabilitat bruta dels altres sectors de sòl urbanitzable delimitat, caldria efectuar un increment de l’edificabilitat bruta del sector que permetria una major viabilitat al desenvolupament del sector.

3.- La superfície de sòl del subsector 1 és de 75.849 m2 que es correspon a la Franja Costanera; és un espai entre la Crta. N-II i la via del ferrocarril, no es tracta de una superfície verge, sinó que és un paratge en el què existeixen habitatges, que constitueixen el domicili habitual de les nostres famílies i activitats, legalment establertes, que es veuran afectades directament pel planejament ja que pràcticament la totalitat del subsector es destina a serveis (protecció del paisatge i protecció marítima, aparcaments, sistema hidrològic i sistema d’equipaments comunitaris), destinant-se únicament uns 14.000 m2. a activitat terciària i comercial, espais no sempre coincidents amb l’existència actual de les activitats.

Es concentra la gran majoria de l’aprofitament del sector en el subsector situat com a prolongació al nord, del Pla de l’Avellà, tot mantenint en el subsector costaner únicament els usos no residencials no situats en la franja que cal alliberar o que recolzen les noves propostes d’ordenació. Aquest fet comportarà que els habitatges existents i que no siguin compatibles amb la nova ordenació hauran de ser compensats i serà difícil en la formulació del Pla Parcial establir, entre d’altres, els valors que compensin el valor afegit que comporta tenir l’habitatge enfront el mar i haver-ne de traslladar a l’interior.

4.- La propietat del sector està molt fraccionada i existeix una voluntat generalitzada de poder mantenir les nostres vivendes i activitats durant el màxim de temps possible. Las raons que justificarien incloure aquest sector de planejament en el primer sexenni serien protegir els espais lliures existents per evitar-ne l’urbanització; aquest objectiu queda complert ja que la qualificació urbanística que estableix el pla Director del Sistema costaner, preserva suficientment l’espai protegit com perquè el desenvolupament d’aquest sector no constitueixi una prioritat. Tampoc es pot entendre com a prioritària la necessitat d’obtenir sòl dotacional quan en el sòl urbà es preveu un nombre suficient d’habitatges de protecció.

El sistema de desenvolupament del planejament urbanístic derivat és el de compensació bàsica. Per tant és la iniciativa privada la que ha d’iniciar el procés de gestió urbanística del sector. El fet que pràcticament la totalitat del subsector 1 es destini a sistemes i espais públics i que es prevegi la seva urbanització amb càrrec al sector faran difícil la seva viabilitat econòmica, considerant que existiran reallotjaments i compensacions derivades del usos existents.

Cal també considerar, doncs els instruments de planejaments no estan aïllats de la societat, l’actual situació econòmica que incideix sobretot en el sector de la construcció. Plantejar-ne posar en el mercat sòl edificable a mig termini no és aconsellable, raó que també dóna pes a l’argument que sol·licitem la modificació del Pla d’etapes que prevegi l’inici del planejament derivat que afecta el nostre sector per al III sexenni.

Atès el que s’ha exposat, DEMANEM:

Que es tingui per presentat aquest escrit i per formulades les manifestacions que es contenen, es serveix admetre’l i en mèrits el seu contingut, s’acordi:

Primer.- Tenir-nos com a part personada, interessada i directament afectada per l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Cabrera de Mar, notificant-nos en el domicili indicat a l’encapçalament, totes les resolucions i actes administratius que es produeixin i dictin en el mateix.

Segon.- Tinguin per presentats en temps i forma les al·legacions que efectuem a l’aprovació del POUM, i previs els tràmits oportuns i abans de l’aprovació provisional es resolgui adopti i assumir les al·legacions que la nostra associació proposa, concretament:
Reconsiderar la reserva de sòl destinat a aparcament lligat a la futura e hipotètica estació de ferrocarril.

Modificar el coeficient d’edificabilitat bruta del sector Urd4 franja costanera, per donar una major viabilitat econòmica al sector.

Modificar el Pla d’etapes establint el desenvolupament del sector urd4 franja costanera per el III sexenni.

Cabrera de Mar, quatre de maig de 2.009

POLEMICA CARRIL BICI

Aquets dies tots els Cabrerencs ens vam trobar a la bústia una nota de l'Ajuntament, a la desesperada, sobre el carril bici.

La resposta en el blogg "Cabrera de Mar i el Pla de l'Avellà" no s'ha fet esperar.

Clikeu l'enllaç:http://cabrerademar.wordpress.com/2009/07/31/sobre-la-nota-informativa-del-govern-municipal/#comment-34

Segons el programa de festes, la inauguració serà avui dissabte a les 10:00 del matí, a la part baixa de la rambla dels Vinyals. Després d'una passejada amb bicicleta (que vagin el tanto els vianants de ser atropellats), hi haurà un esmorzar en el Centre Cívic del Pla de l'Avellà.

Cal Conde

Intervenció de la regidora Pilar Ventura del grup municipal del PSC-PM en el Ple de l’Ajuntament de Cabrera de Mar de 14-5-09 en relació amb el conveni i la modificació puntual del PGOU a l’àmbit del sector de Cal Conde

Després de llegir l’informe emès el 7 de maig pel Secretari-Interventor de l’Ajuntament, Sr. Francesc Simona, sobre el resultat del tràmit d’informació pública en relació amb el nou conveni de Cal Conde, em pregunto per què s’ha practicat aquest tràmit, perquè l’argument en què es basa em sembla totalment aliè a la llei de procediment administratiu i crea indefensió de les parts afectades.


Com es pot dir que la Modificació Puntual del Pla General Ordenació Urbana en el sector de Cal Conde i la urbanització del torrent de Ca l’ Ignasi associada a aquesta actuació no són objecte de l’expedient sotmès al tràmit d’informació pública? Segons la Llei de procediment administratiu i la pròpia Llei d’Urbanisme la tramitació de la Modificació Puntual requereix el tràmit d’informació pública.

El Reglament de la Llei d’urbanisme tracta els convenis urbanístics als articles 25 i 26. Per tant hem d’entendre que l’informe del secretari es refereix a aquesta normativa.

L’article 26.3 diu- “Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament o gestió, que han de ser objecte d’aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament o gestió des de l’inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment. En el cas que la formalització del conveni tingui lloc desprès de l’aprovació inicial de l’instrument de planejament o gestió, el conveni s’ha de sotmetre a informació publica, be sigui conjuntament amb l’instrument de què es tracti, si d’acord amb l’article 112 d’aquest reglament procedeix subjectar-lo a un nou tràmit d’informació publica, bé sigui amb un tràmit específic d’informació pública per un termini d’un mes, i s’ha d’incorporar a l’instrument de planejament o de gestió que sigui objecte dels següent acord d’aprovació que correspongui.

La modificació puntual del P.G.O.U. en relació al sector de planejament de Can Conde no ha estat un acord pacífic, s’han produït canvis en els temps que han comportat diverses aprovacions. Les modificacions han estat substancials, afectant els criteris urbanístics, l’aprofitament, la densitat, etc. i el conveni urbanístic subscrit entre les parts ha estat també objecte de modificacions, aquests fets possibiliten que es pugui qüestionar indirectament per via d’al·legacions la figura de planejament de la que porta causa el conveni urbanístic que s’ha sotmès a exposició pública.


Si com s’argumenta a l’informe del secretari, el tràmit d’informació pública practicat ara no corresponia a la Modificació Puntual, em poden vostès dir quan es va practicar el tràmit d’informació pública de la Modificació Puntual? Jo no recordo que aquest tràmit, que és preceptiu segons la llei, s’hagi practicat en cap moment i tampoc he trobat a l’expedient d’aquesta Modificació Puntual cap certificació de què aquest tràmit s’hagi realment practicat.

Em poden vostès dir quan es va practicar aquest tràmit?

Em poden dir a on va sortir publicat l’anunci corresponent?

Si com diu el Sr. Secretari no era ara el moment de presentar aquestes al·legacions, em poden vostès dir, em pot dir Sr. Secretari, en quin moment les havien d’haver presentades les parts afectades? Si les parts afectades no van poder formular les seves al·legacions perquè mai es va practicar el tràmit d’informació pública, i si ara que aquest tràmit s’ha finalment realitzat a requeriment de la Comissió Territorial d’Urbanisme les al·legacions són desestimades per entendre que no tocava presentar-les ara, estaran d’acord amb mi, Sr. Secretari, Srs. Regidors, que les parts afectades han quedat en situació d’absoluta indefensió.

O si jo estic equivocada i resulta que el tràmit d’informació pública de la Modificació Puntual si es va practicar, a mi em sembla que després de què aquesta Modificació l’hagin hagut de modificar vostès de forma substancial a requeriment de la Comissió Territorial d’Urbanisme, no un sinó dos cops, legalment tocaria ara repetir aquest tràmit.

L’article 112 del Reglament que desenvolupa la llei d’urbanisme estableix en l’apartat c): Quan l’esmena de les deficiències assenyalades en els acords de suspensió total o parcial del tràmit d’aprovació definitiva del planejament urbanístic comporti un canvi substancial en el contingut de la figura de planejament objecte de resolució. En aquest cas, cal que l’òrgan que hagués adoptat l’acord d’aprovació immediatament anterior aprovi expressament un text que incorpori els canvis introduïts i el sotmeti a informació pública.

Nosaltres entenem que els canvis que s’han anat produint i que provocaren la suspensió de la Comissió d’Urbanisme requerint l’aprovació d’un text refós tenien entitat suficient perquè s’obrís novament el termini d’exposició pública.

Sense considerar que, reitero no hem consta que s’hagi complert prèviament en el tràmit de l’aprovació inicial.

Si el que es pretén és obviar les al·legacions presentades amb aquest fals argument procedimental per a no haver d’entrar a contestar el seu contingut, no s’amoïnin, perquè temps haurà de formular-les directament a la Comissió d’Urbanisme ara, o de reclamar indefensió de les parts afectades per via de recurs si aquestes no són admeses a tràmit. Això és el que sens dubtes farà el PSC en el seu moment si avui s’acorda aquí desestimar les nostres al·legacions en base a l’informe del Sr. Secretari i comunicar l’acord a la Comissió d’Urbanisme. I jo suposo que el mateix faran les altres parts afectades considerant que aquesta desestimació comporta una manifesta situació d’indefensió.

D’altra banda, permetin-me que recordi l’arbitrarietat de l’acord d’aprovació de la Modificació Puntual de Cal Conde i del nou Conveni associat considerant l’anterior acord d’aprovació inicial del nou POUM, com ja vaig manifestar a la meva intervenció en el ple del 19 de març i com formalment el meu grup, PSC-PM, ha formulat en el punt 1 de l’escrit d’al·legacions presentat. Torno a repetir aquí, i prego que consti en acta, que considero totalment inacceptable la tramitació d’una modificació puntual del Pla General de 1992, com és aquesta Modificació Puntual de Cal Conde, quan aquesta entra en absoluta contradicció amb l’aprovació inicial del nou POUM acordada en el ple del 4 de desembre de 2008 que ha estat també sotmesa simultàniament al tràmit d’informació pública. Com pot ser que en el nou POUM vostès proposin per Cal Conde un aprofitament urbanístic de 2.511,23 m2 de sostre i 19 habitatges, i simultàniament proposin pel mateix sector de Cal Conde en aquesta Modificació Puntual del PGOU vigent un aprofitament urbanístic substancialment diferent de 9.451,20 m2 de sostre, es dir, 3,76 cops superior, i la construcció de 92 habitatges?

Repeteixo, no es poden tramitar alhora, com vostès han fet, dos acords que són absolutament contradictoris entre sí, perquè això és nul de ple dret. Comunicarem el parer del nostre grup a la Comissió Territorial d’Urbanisme i ens reservem el dret d’impugnar aquests acords per la via de recurs.

També vull recordar un altre aspecte que també vaig manifestar en el ple del 19 de març, i es refereix al torrent de Ca l’Ignasi. Repeteixo, la urbanització del torrent que porta associada la Modificació Puntual de Cal Conde i el nou Conveni contravé l’article 9.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme i l’article 6 del Reglament d’Urbanisme, i creiem que representa un perill d’inundació pels habitatges que es volen construir a Cal Conde, a la ribera del torrent, i per les comunitats de veïns de Nova Línea i de Ildure, i així ho farem saber també a la Comissió d’Urbanisme.

Per concloure, demano un cop més la revocació dels dos acords presos en el ple del passat 19 de març pels quals es van aprovar el conveni urbanístic de Cal Conde i el nou text refós de la Modificació Puntual del PGOU a l’àmbit de l’esmentat sector.

Petició

Benvolguda Regidora Pilar Ventura Py, cap de llista del grup socialista de Cabrera de Mar:

En nom de la Plataforma d'Opinió Cívica de Cabrera de Mar (http://www.poccabrera.com/, poccabrera@hotmail.com) i com presidenta d'aquesta associació desitjo agraïr-li l'organització de l'exposició el 3 de juliol del corrent, dels treballs sobre l'urbanisme al nostre poble duts a terme per estudiants i professors de la UPC, Escola d'Arquitectura del Vallés, amb la petició de que el faci arribar a tots ells i a les persones que, com vosté han estat sensibles a la importància d'aquesta feïna i han participat en la realització de la mostra.

Tot i el ressó que ha tingut aquest aconteixement, tant en el dia de la exposició al Centre Cívic de Cabrera de Mar al Pla de l'Avellà, com en el debat que està propiciant entre els cabrerencs em dirigeixo a vosté, en la seva doble qualitat d'organitzadora de l'exposició i de regidora del nostre Ajuntament, per tal de que pugui promoure, devant del Consistori, l'ampliació d'aquesta mostra, en la ubicació que la Corporació consideri oportuna, per tal de donar a conèixer als ciutadans, més abastament i més perllongades en el temps les desinteressades propostes que, amb objectivitat i realisme ens han fet aquest qualificat i nombrós grup universitari de manera tan generosa.

Els deu (10) projectes urbanístics presentats tenen, al nostre entendre i de molt bona part dels visitants de la mostra, el nivell necessari per ser considerats, global o parcialment, com possibles alternatives al nou Planejament Urbanístic Municipal de Cabrera de Mar, que en aquests moments es troba en tràmit i que, afortunadament està suscitant una encessa polémica entre els vilatans.

Junt amb aquesta petició li oferim la nostra humil col·laboració per dur-la a bon terme.

Cordialment,

Mercè Teruel, Plataforma d'Opinió Cívica de Cabrera de Mar (POCC)

escrit d'en Joan Escriu

El passat divendres 24 de juliol varem celebrar la 2ª reunió del sector crític.

Deu dones i homes, veïns de Cabrera de Mar, hem dialogat sobre el passat, el present i el futur del poble i dels seus vilatans: dels nostres punts forts i de les nostres febleses davant les oportunitats i amenaces que comporta la nostra localització estratègica entre les ciutats de Barcelona i Mataró.

S'han analitzat les al·legacíons presentades contra l'aprovació inicial del POUM acordada pel Consistori el passat 4 de desembre..

Sembla bastant probable que, com a conseqüència de les 160 al·legacions presentades, el govern municipal acabi retirant el document aprovat. Això oferiria una segona oportunitat de fer les coses bé d'ara endavant. Per començar, no s'hauria d'actuar precipitadament, com s'ha fet fins ara, donant temps a realitzar un estudi estratègic solvent. Aquest estudi previ pot ser la clau per a instrumentar el consens que permeti redactar i aprovar un nou POUM, amb viabilitat de futur. En aquest sentit s'hauria d'acordar una moratòria que aturés la tramitació actuacions significatives del POUM com la urbanització de Cal Conde, de Can Carles i de Cal Tintoré o l'edificació de la zona esportiva de La Genera.

La nostre intenció és que es puguin incorporar a aquest equip inicial les persones que vulguin treballar pel futur de Cabrera, perquè el nostre desig és que tot el poble pugui participar activament en l'elaboració del POUM. Un desig que ha estat magníficament expressat en les paraules que ens dedica Montserrat Urgellès en el seu mur de facebook, aprofitant la notícia apareguda a TRIBUNA MARESME el passat 23 de juliol, sobre l'exposició de treballs d'estudiants de l'escola d'Arquitectura del Vallès sobre el POUM

http://www.facebook.com/ext/share.php?sid=141571351232&h=v3Oyo&u=4j7L2&ref=mf

Montserrat diu: Es muy interesante el poder observar que cuando en un pueblo se trabaja en equipo !lo más importante es el equipo!Este equipo lo formamos todas las personas que vivimos en Cabrera: al barrendero/a, al tendero/a, a la madre o padre de familia, al maestro/a, a los jóvenes y niños, al capellán, a los regidores/as, al alcalde, a los abuelos/las, a los inmigrantes, etc., etc., etc., e incluso los animales y la bellísima naturaleza también estan incluidosQue gran oportunidad hemos tenido con el trabajo y la visión de estos estudiantes.Aprovechemosla para dar nuestra opinión y así nos sintamos parte real del equipo.“Seamos el cambio que queremos ver en el mundo” (M. Ghandi) "Para que pueda surgir lo posible, es preciso realizar lo imposible una y otra vez" (Herman Hesse) Gràcies,Joan

Escrit de la Presidenta de la POCC

Una visió caduca de la capacitat de desenvolupament del nostre poble ha dut els dos últims governs a un carrer sense sortida.

Amb un nou planejament en tràmit, que ha de determinar el nostre model urbanístic de per vida, ja que sobre el paper no deixa, a curt o llarg termini, un pam de poble urbanitzable per urbanitzar, es troben estancades dos modificacions substancials de l’anterior pla urbanístic, encara vigent.

Em refereixo als sector coneguts com Can Carles i Cal Conde.

Totes dues modificacions es van dissenyar i aprovar durant la majoria d’ERC, amb l’oposició dels regidors convergents i populars.

Que aquests projectes urbanístics no agraden a bona part dels cabrerencs es va fer palés en les darreres municipals i els votants van donar suport a un partit independent, Gent per Cabrera i a l’agrupació local de CIU decidits com semblava, abans d’eleccions, a lluitar per la conservació d’un patrimoni ambiental irrepetible i a controlar el creixement urbanístic d’acord a les necessitats reals de vivenda i equipaments dels cabrerencs.

És de tots conegut, però la decantació que ha fet el govern local durant els dos últims anys, que sorpresivament ha optat per un continuisme evident de la política que criticaven.

La coalició de govern formada per CIU i GxC ha tingut, i crec que encara té a les seves mans la oportunitat de cercar solucions urbanístiques meyns agressives per aquests sectors clau del poble dins del nou POUM, que les propossades en el temps de la bombolla inmobiliària, sols té que sortir del seu enrocament i fer un análisi acurat de la situació comptant amb la participació ciutadana, per tal de promoure i dissenyar un model de poble lliure de pressions especulatives de dubtosa eficàcia.

Sobre el CARRIL BICI DEL PLA DE L'AVELLÀ

Aquest escrit, es va presentar dilluns dia 20 de juliol a l'Ajuntament de Cabrera de Mar, juntament amb un de l'Associació de Veïn del Pla de l'Avellà i un altre de l'AMPA de l'Escola Pública. Els veïns rebutxen el traçat del carril bici, que passa pel bell mig de passeigs i voreres i és un penós circuit. L'Alcalde va donar paraula de parar les obres. Fins avui, les obres continuen. (parole, parole, parole......)

Els sotasignats d’aquests fulls, veïns tots de Cabrera de Mar, molts del Pla de l’Avellà, socis i no socis de l’Associació volem manifestar amb les nostres signatures, la nostra total disconformitat i rebuig al traçat per les nostres voreres i passeigs del CARRIL BICI.

1r. Als veïns ens ha molestat molt aquesta impossició , ja que no hem estat informats suficientment d’aquest disparat, ni se’ns ha demanat la nostra opinió sobre aquest tema que afecta de forma molt directa a la seguretat dels vianants que vulguin passejar amb tranquil·litat i seguretat per les voreres i el passeig afectat del nostre barri. És el camí diari obligat dels escolars de les escoles i passeig de molta gent gran, mares amb cotxets de bebés, minusvàlids, etc.

Responsabilitzarem directament dels ferits que segurament es produiran als càrrecs responsable de l’Ajuntament que hagin pres aquesta incomprensible decisió.

2n. Considerem que en època de crisi com la que estem vivint, no hi ha justificació per una despesa tant innecessària, i que no té cap prioritat. Opinem que perjudicarà a la majoria i només pot satisfer el caprici de molt pocs.

Perquè amb aquests diners no s’han soterrat els contenidors d’escombraries, que molesten a tots, donen tan mala imatge i pudors, sobre tot a l’estiu, son focus d’insalubritat i un greuge comparatiu entre el nostre barri i el centre urbà?

3r. El traçat del CARRIL BICI és incomprensible, molts veïns l’esmenten com a demencial, ja que es fa a costa de la seguretat dels vianants i de la supressió dels millors actius del nostre barri: les voreres i passeigs .

Per cert, posats en contacte amb membres de l’AMPA de l’escola del Pla de l’Avellà, tots s’han manifestat en contra del CARRIL BICI per les voreres.

En aquets moments estem procedint a la recollida de signatures que entregarem en breu a aquest Ajuntament, i podem avançar-vos que seran varis centenars.

Després d’expossar-vos aquests arguments, us demanem que de forma cautelar, mentre no s’hagi parlat amb nosaltres, representats dels veïns, per a negociar, SUSPENGUI IMMEDIATAMENT LES OBRES DEL CARRIL BICI. Si no ho feu així, ens veurem obligats a recòrrer a altres instàncies superiors que ens ajudaran a aconseguir l’objectiu que pretenem que considerem que és de justícia.

Atentament,

Al.legacions de la POCC

MERCÈ TERUEL GOZÁLVEZ, major d’edat, amb Document Nacional d’Identitat núm... i domiciliada a efectes de notificacions al carrer... es presenta devant de vostè i EXPOSA:



I Que la sotsignat actua en nom i representació de la PLATAFORMA D’OPINIÓ CÍVICA DE CABRERA DE MAR (POCC), codi identificatiu G64270176 Ministerio de Economía y Hacienda (correu electrónic: poccabrera@hotmail.com ), de la qual n’és la presidenta

II que aquesta associació oberta a tots el ciutadans està formada per persones de diferents ideologies polítiques,

III que amb els drets i deures que otorga l’article 8 de la Llei d’urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005) i 21 del reglament (Decret 305/2.006, de 18 de juliol) garantint la participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió té per objectiu el foment de la cohesió territorial i l’equilibri urbanístic del municipi de Cabrera de Mar, tot buscant un model de poble que, imbricat com està en la Comarca del Maresme uneixi tradició i progrés amb el major respecte per la natura i el medi ambient,

IV que, per part de l’Ajuntament de Cabrera de Mar i amb data 6 de febrer de 2.009 ha estat publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 32, l’annunci d’exposició pública de l’aprovació inicial, en sessió plenària de data 4 de desembre de 2008, del pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cabrera de Mar, l’informe de sostenibilitat i tota la resta de documentació que forma part del Pla, consistent en la revisió del vigent Pla General i,

V que dins el termini legalment establert, de conformitat amb l’article 23.5. b) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme,



COMPAREIX a l’expedient de referència per efectuar les següents AL·LEGACIONS,



entenent que, a la proposta aprovada inicialment, en sessió plenària de data 4 de desembre de 2008, al desenvolupar una sèrie d’actuacions parcials li manca una visió de conjunt que contempli el context social econòmic i ambiental actuals i ofereix als cabrerencs un model de POUM que no respecta la identitat pròpia de Cabrera de Mar per els motius següents:






Primera.-La proposta d’un nou POUM aprovada inicialment, segons el que descriu en el seu Apartat 1 Model urbà i estratègia urbanística municipal. Subtema 1.1 Diagnosi urbanística i objectius del planejament, Parèntesi (I) Model territorial econòmic i residencial (pàgina 4 de 61, en soport CD). Paràgraf segon (2ºn), on es diu: “-disseny del Pla per un horitzó de 6.050 habitants per l’any 2018 i càlcul de reserves de sòl per a equipaments comunitaris i espais lliures per un horitzó de 6.810 habitants a l’any 2022.”

contempla, en una primer anàlisi acollir un creixement de població, efectivament de 6.810 habitants per l’any 2022, però no diu si aquest càlcul està fet sobre el possible creixement vegetatiu, sobre nous assentaments de població o sobre població de segona residència i per tant no preveu les necessitats específiques de cada una d’aquestes franges de població, ni estudia tampoc con pot afectar aquest assentament les característiques pròpies del municipi i la qualitat de vida dels seus habitants per tant, i tenin en compte:

a) Que l’actual parc urbà està format per 1.412 habitatges de primera residència i 678 de segona,

b) que la proposta de nou sòl residèncial preveu 1.326 habitatges més(725 en sòl urbà i 601 en sòl urbanitzable),

c) que aquesta previsió dóna com resultat 2.738 d’habitatges de primera residència per l’any 2022,

d) que la capacitat d’acollida resultant per l’any 2022, resulta doncs de 8.351 habitants, superior en 1.141 habitants i un 23% més per sobre de la xifra de creixement de 6.810 habitants que, inicialment contempla la proposta,

e) que en el sector de Cal Conde (PMU-4), la proposta fa una previsió per un sostre residèncial de 2.511 m2, quan en realitat, en aquest àmbit es pretén executar un sostre edificable de 9.451,20 m2 de sostre residèncial i 92 habitatges, tres cops més alt que el màxim permés en el Pla General d’Ordenació Urbana vigent des de 1992, segons diuen el nou conveni i nou text refós de la MPPGOU vigent des de 1992, subscrit amb els propietaris i els promotors d’aquest sector, i aprovat, en sessió plenaria el 19 de març de 2009,

f) que aquesta MPPGOU, per el sector de Cal Conde (PMU-4) representa un aprofitament urbanístic 3,76 cops superior a l’aprofitament explícit en la proposta per el nou POUM i, pel que fa al número d’habitatges multipliquen per 1,61 el número d’habitatges acordats a l’aprovació inicial en data 4 de desembre de 2008,

g) que aquesta MPPGOU vigent des de 1992, per el sector de Cal Conde (PMU-4) és contradictòria amb l’acord d’aprovacío inicial del nou POUM efectuat per part de l’Ajuntament de Cabrera de Mar amb data 6 de febrer de 2.009, publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 32, amb annunci d’exposició pública corresponent a la l’aprovació inicial en sessió plenària de data 4 de desembre de 2008,

h) que aquesta MPPGOU per el sector de Cal Conde (PMU-4) és contradictoria amb la proposta d’un nou POUM aprovada inicialment en sessió plenària de data 4 de desembre de 2008, de conformitat amb el que disposa l’article 71 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya en quant a la suspensió de tramitacions de plans derivats, dels instruments de gestió i de les llicencies d’edificació del àmbits en els que les noves determinacions del pla modifiquen l’actual règim urbanístic,

i) que respecte de la MPPGOU per el sector Horta de Can Carles i UNP 3, sector eixample dreta es troba pendent d’aplicació la sentència del TSJC a tots els efectes, que comporta un nou plantejament de l’aprofitament edificatori, de la densitat total de nous habitatges i d’una nova solució als problemes de vialitat localitzats en el centre urbà i derivats tan de la MPPGOU refusada per el TSJC, com en la proposta del nou planejament,


j) que, a las raons que porten a l’Ajuntament a deixar fora de les previsions del nou PGOUM el diferencial d’aprofitament urbanístic assenyalat per aquests sectors, i de l’aprofitament del que, en general preveu la proposta, com són, principalment les de dotar al nostre municipi d’habitatgesde protecció oficial, li manquen un estudi sobre les necessitats reals d’aquests contingents,

que per aquesta afirmació ens basem en els següents factors:

1) Les disposicións de la Llei d’Urbanisme per habitatges de protecció pública (article 57.3),

2) les disposicions de mesures urgents en matèria urbanística per habitatges en règim concertat (article 9 deDecret Llei 1/2007),

3) els estudis de l’agrupació socialista local publicats l’octubre de 2008 (article d’opinió al butlletí El mussol tenaç del Burriac “Per què els socialistes volem el desenvolupament del POUM?”), amb reflexió que es basa en el Padrón Municipal 2007, segons l’INE i extret del següent fragment: “...Observem les dades de Padró 2007 (...) confirmarem que som un poble jove i amb unes necessitats inmediates d’habitatge (...) els cabrerencs (...) de 25 a 30 anys n’hia 250. Suposem que el 50% tinguin la necessitat d’un habitatge de protecció oficial. Això vol dir que avui per avui necessitem ja 125 habitatges. I si sumem els 254 joves de 20 a 24 anys, o els 230 de 15 a 19 anys –que aviat necessitaran habitatge- o els 263 de 10 a 14 anys –si ens plantejem un futur a 10 anys vista.- trobem la necessitat de 322 habitatges (...) mantenint la nostra hipòtsi sobre el 50% de joves amb necessitats d’habitatge...” (Cèsar Escobedo, 1er. secretari de l’Agrupació Socialista Cabrera de Mar),

4) les previsions que contempla la mateixa memòria social que s’incorpora a la documentació del Pla al justificar el desenvolupament del sòl urbanitzable delimitat en la necessitat d’obtenir habitatge de protecció pública i concertat concretament en les següents xifres:

304 Habitatges de protecció pública,
152 habitatges concertats,
152 habitatges corresp. al 10% (aprofit.mig),
35 habitatges en el Front Marítim i
15 habitatges a Can Bosch (en règim de lloguer),

donen una previsió per l’any 2022 de 658 HPO i sobrat compliment als requeriments legals per la reserva de sòl destinat a HPO.



Per tant i, a falta d’un estudi incorporat a la pròpia proposta aprovada inicialment, però tot considerant la reflexió transcrita (punt j, 4, anterior),

deixaria sense justificació la intenció que es desprén de la proposta de nou POUM aprovada inicialment el 4 de desembre de 2008 de massificar el nucli urbà augmentant, en conseqüència, els problemes de mobilitat i serveis amb l’execució de modificacions extemporàneas, com son les dels sectors de Can Carles i Cal Conde i augmentant de manera arbitrària la desproporció ja propossada, respecte del creixement urbanístic, a l’anterior legislatura municipal i en el document d’Avenc de POUM.

Segona.- Que a la proposta aprovada inicialment el 4 de desembre de 2008 li manca concreció , tant en la ubicació, com en el temps d’execució, sobre la reserva d’espais per equipaments socials, culturtals, docents i esportius.

Tercera.- Que la proposta aprovada inicialment el 4 de desembre de 2008 no considera la necessitat de preservar les rieres, com elements bàsics d’aportació de sorra a les platges, com elements de recàrrega dels aqüifers i com a corredors biològics,

Quarta.- Que a la proposta aprovada inicialment el 4 der desembre de 2008 li falten disposicions que facilitin la preservació dels elements del patrimoni, amb indepèndencia de la seva titularitat pública o privada,

Quinta.- Que a la proposta li manca un estudi d’aprofitament paral-lel al desenvolupament dels projectes territotials i comarcals de comunicació previstos en el Pla Estratègic Maresme 2015 i en el Pla Territortial de la Regió Metropolitana, per resoldre d’una manera ordenada la falta de comunicació viària entre els dos nuclis principals de població i resoldra la fragmentació que pateix el poble i la dificultat de vida social entre els diferents nuclis del municipi degut a l’ocupació d’una franja important del territori per l’Autopista i el curs de la carretera Vilassar-Argentona,

Sexta.- Que a la proposta li manca un pla d’infraestructures bàsiques locasls, que eviti el col-lapse de l’abastament o del clavagueram per el creixement urbà previst..




En consideració dels arguments exposats en les presents AL·LEGACIONS,


ES DEMANA:

Primer.- Que per tal de reforçar la personalitat del municipi en matèria urbanística i d’acord amb el desenvolupament d’encaix amb les dinàmiques econòmiques i socials del país, la proposta expliqui en què es basa la previsió de creixement, si en el vegetatiu, migratori o de segona residència.

Segon.- Que per tal d’atendre les necessitats reals tant d’habitatge protegit com de renda lliure i d’acord amb el model urbanístic existent i amb el desenvolupament d’encaix amb les dinàmiques econòmiques i socials del país, la proposta aporti un estudi diferenciat de les corresponents franges de població.

Tercer.- Que per resoldre l’actual manca de dotació d’habitatges assequibles i partint dels element de estructura de la població i nivell de renda, la proposta ajusti l’oferta total d’habitatge reduint un 20% el sostre residencial propossat per el POUM.

Quart.- Que per resoldre la manca d’equipaments socials, culturals docents i esportius d’acord amb l’estructura de la població, la proposta fagi previsió i reserva de sól concretant ubicació i temps d’execució atenent el caràcter de totes i cada una de les franges de població i aporti un estudi poer tal d’establir la prioritat d’aquests objectius: centre d’atenció geriàtrica, centre d’educació secundària, centre cultural polivalent.

Cinquè.- Que per consolidar l’actual model de poble atenent les característiques naturals i ambientals del municipi, la proposta disposi la recuperació dels espais fluvials del territori i defineixi un traçat alternatiu per l’Avinguda dels Països Catalans evitant la desaparició del Torrent de Cal Ignasi i de tot l’ecosistema que sustenta.

Sisé.- Atendre la transformació de la façana marítima considerant la seva especificitat de paratge en el què existeixen habitatges, que constitueixen el domicili habitual de famílies i activitats, legalment establertes, que es veuran afectades directament pel planejament i modificar el coeficient d’edificabilitat bruta del sector (Urd4), per donar-li una major viabilitat econòmica.

Setè.- Per tal de protegir el patrimoni ambiental, paisagístic, arqueològic, històric i arquitectònic la proposta ha de presentar una disposició específica que protegeixi tot el perímetro de la finca de Cal Conde, amb l’objectiu de preservar la masia i els seus jardins, del segle XVII, en previsió d’usos dinamitzadors de la economia local, museu, botànic, centre d’estudis arqueológics, etc. coincidents amb les noves dinàmiques econòmiques i socials del país, plantejades en el Parlament Europeu tot tenint en comnpote que els instruments de planejaments no estan aïllats de la societat i l’actual situació econòmica desaconsella basar l’economia en les promocions inmobiliàries indiscriminades.

Vuitè.- Cal que la proposta resolgui el pla de mobilitat local i l’encaix d’aquest amb les noves vies previstes per el Pla estratègic Maresme 2015 i el Pla Territortial de la Regió Mertropolitana.

Nové.- Cal que la proposta aprovada inicialment presenti un pla d’infraestructures locals que permeti assignar els costos als sectors de nova creació,m i una normativa que ciontroli les llicències que no s’ajustin al planejament.

Desè.- Cal que la proposta faci una ordenació dels usos agrícoles impulsant la dotació e serveis relacionats amb aquesta activitat evitant l0establiment d’altres marginals per garantir la viabilitat de les explotacions i la millora del medi rural. I:

En consideració dels arguments exposats tinguin per presentades en temps i forma les presents AL·LEGACIONS al’aprovació inicial del POUM i es resolgui assumir-les abans de l’aprovació provisional comunicant la resolució, previs els tràmits oportuns a la nostra entitat.



Cabrera de Mar, a 6 de maig de 2009

al.legacions d'un particular al POUM

Joana M , i Albert B , amb dni 3------- i 3--------- , respectivament, amb tres fills nascuts a Cabrera, actuant en representació pròpia i de la nostra família, amb domicili a G J A M 4 i 4 a i 4 b, en l’avinentesa de l’exposició pública del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal, tenint en compte la positiva predisposició al diàleg palesa en distintes converses per l’Alcaldia i per l’Equip Redactor del POUM, volem sotmetre a la consideració d’uns i altres les argumentacions que es relacionen més endavant als efectes de formular les al·legacions que al nostre entendre pertoca, i ben respectuosament EXPOSEM:

Que el proppassat 6 de febrer de 2.009, ha estat publicat al BOPB, núm. 32, a instàncies de l’Ajuntament de Cabrera de Mar l’edicte segons el qual “el Ple de l’Ajuntament va adoptar els acords següents: Primer. Aprovar inicialment el pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cabrera de Mar, l’informe de sostenibilitat i tota la resta de documentació que forma part del Pla, consistent en la revisió del vigent Pla General, redactat per SCA Arquitectes. [...]”.

Dins el termini establert legalment i segons el disposat en l’art. 23.5, ap. b) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, relatiu al Reglament de la Llei d’Urbanisme, sobre el POUM de referència volem tot seguit fer presents les següents AL·LEGACIONS:

1. Fonamentació de la legitimitat de la presentació d’al·legacions.
1.1 La Constitució de l’Estat Espanyol, com a llei suprema, en l’article 23, protegeix el dret a tothom qui en tingui reconeguda la ciutadania a participar en els afers públics. En aquest marc legal, la Llei d’Urbanisme (Decret 1-2005) i 21 del Reglament (Decret 305-2.006, de 18 de juliol) ve a desenvolupar i a concretar l’esmentat dret (art. 8) i, en conseqüència, fa expressament explícit el dret a la participació ciutadana en els processos urbanístics de planejament i de gestió.

1.2 Nosaltres vivim a Cabrera de Mar, en el sector denominat Franja Costanera i ens trobem directíssimament afectats pel planejament urbanístic, per mor de la identitat de la Cabrera del futur i, alhora també, com a veïns i propietaris.

1.3 Tot plegat ens atorga la legitimat escaient per adreçar-nos a l’Ajuntament i a les instàncies que pertoqui per fer present la necessitat de promoure el dret de tothom al desenvolupament sostenible, dins d’un model de creixement i de gestió respectuós amb la realitat humana i amb el medi ambient.

2. Inexistència d’un Pla Estratègic de Cabrera.
2.1 La política se situa en el vèrtex de la línia de decisions; l’economia estableix les possibilitats i l’elecció política tria acabat entre allò que és possible. La crisi econòmica d’avui posa de relleu com la política va a remolc de l’economia. La crisi s’ha volgut negar, per bé que s’ha hagut d’acabar reconeixent-la, bo i els intents d’alguns polítics d’àmbits supramunicipals de disfressar la realitat amb expressions com ara “creixement negatiu” i altres mitges veritats.

2.2 No s’ha fet públic cap Pla Estratègic de Cabrera, és a dir, la diagnosi econòmica professional d’allò que és possible a Cabrera; en terminologia més aparent es pot asseverar que manca una prognosi econòmica relativa a la Cabrera de demà.

2.3 El fiasco econòmic en què es troben immersos alguns ajuntaments —sense anar més lluny, alguns del Maresme que tenen el terme municipal més extens o també uns altres més petits i propers a Cabrera— és degut en bona part a haver endegat un POUM sense haver fet un pla estratègic que contemplés els futuribles econòmics que ara, dissortadament, són una realitat que condiciona sinó col·lapsa la implementació dels seus POUM. El propi Consell Comarcal se n’ha fet ressò.

3. El POUM ha d’escollir la millor de les opcions, coherent i consistent.
3.1 El pla estratègic esmentat, a més dels escenaris econòmics (i després d’escollir-ne un de prou assenyat), ha de contemplar tots els altres aspectes que —aquests si— depenen de la decisió política, i un d’ells és el POUM.

3.2 Això és així perquè l’estratègia inicial d’un POUM és la definició d’un model de poble. Entre els condicionants del model de poble que s’imposen a Cabrera hi ha aquells —sempre de caràcter econòmic i, també sovint socials— que es desprenen de la proximitat de Barcelona i la seva àrea d’influència.

3.3 Així, l’àrea metropolitana crea condicionants —econòmics, sociològics— favorables al canvi d’ús del sòl, a l’increment de sòl urbà o urbanitzable delimitat. Això capgira la personalitat col·lectiva i urbana dels municipis de la seva àrea d’influència, alterant com altera l’economia tradicional que ja hi existeix d’abans, i la vida i quefers de les persones.

3.4 D’altra banda, el moll de l’os del POUM és escollir la millor de les eleccions possibles i no pas dependre de votacions ocasionals.

3.5 Tanmateix, en la sessió plenària d’aprovació del POUM, l’Alcaldia bo i qualificar encertadament el POUM com el concepte o model de poble, potser es desdiu de la seva premissa quan negocia el vot positiu al conjunt; així, segons l’acta “El govern queda deslliurat d’haver d’assumir les seves propostes [les esmenes dels altres grups] si vostès no donen el vot a favor de l’aprovació inicial”. Segons que semblaria, la incorporació de les esmenes no depèn pas del model de poble, sinó de l’oportunitat de sumar de vots.

4. Document del POUM únic, unívoc, clar i complet.
4.1 El document original del POUM data de fa ja un cert temps, en concret de juliol de 2006. Això ha fet que l’aprovació inicial hagi fet seves esmenes del tot decisives i substancials, ja que han modificat la qualificació del sòl.

4.2 Per aclarir-s’hi cal acudir, en conseqüència, a una munió d’esmenes disperses —incloses les de darrera hora i de darrer minut abans de la votació— i a documents annexes. Esmenes i documents alguns dels quals no estan reflectits gràficament en els plànols, la qual cosa enfosqueix la convenient claredat del model de poble presentat.

4.3 A tall de mostra objectiva, hom es pot demanar-se legítimament quina deu ser l’aposta de planejament sobre el servei de rodalies de RENFE o sobre la carretera general. A més de la connexió amb Barcelona, tampoc no se sap quines expectatives contempla el POUM respecte la reubicació d’ambdues infraestructures.
I encara de forma més concreta, el POUM situa en el primer sexenni la inversió en l’adequació d’aparcaments de la Urd 4 d’una estació de tren a construir en el tercer sexenni. Val a recordar que, a partir de les positives converses mantingudes amb el Sr. Alcalde i l’Equip Redactor, sembla que ningú s’acaba de creure que RENFE faci una nova estació.
Per tot plegat demanem que es revisi la previsió d’aparcaments esmentada i, si de cas es manté la proposta de la nova estació, que es temporitzi l’actuació referida als aparcaments en sintonia a la seva real necessitat, és a dir, que es posposi del primer al tercer sexenni.

4.4 Abonant la conveniència del canvi del primer al tercer sexenni que s’acaba d’exposar, consideri’s també tot allò que obligadament disposarà el Pla Director d’Infraestructures que des d’instàncies supramunicipals s’està elaborant i que, segons que sembla, preveu el trasllat a l’interior de la línia de rodalies, trasllat invariablement plantejat a mitjà o llarg termini.

5. El POUM ha d’optar per la sostenibilitat i pel respecte al perfil humà.
5.1 La planificació i gestió urbanística ha de legitimar-se en criteris de sostenibilitat, de minimització de l’impacte del desenvolupament, de previsió de la renovació del teixit urbà existent i de temporització assenyada de les etapes. Així, la planificació acaba reflectint sobre el territori els condicionants econòmics, ben igual que les opcions sòcioculturals més comunes i, també, les decisions polítiques mediambientals.

5.2 L’urbanisme responsable conceptua el sòl com a recurs limitat. Per tant, el creixement urbanístic sostenible imposa un model d’ocupació del sòl afavoridor de la cohesió social, tendent a impedir la sectorització per raons econòmiques i fins i tot la guetització. Així, el model de creixement i de rehabilitació del teixit urbà no ha de ser disruptor, sinó que ha d’incentivar la normal continuïtat de les formes tradicionals de vida ja arrelades en el territori, respectant les realitats humanes positives, oferint solucions de continuïtat, minimitzant els escenaris d’aïllament, de risc i de guetització, com a criteri guia de l’eficiència del model territorial que el planificador configura.

5.3 Per això, el marc legal vigent obliga a l’ús racional del territori com a garantia de la qualitat de vida de la ciutadania i com a preservació dels drets de les generacions futures. Segons que preveu la llei d’urbanisme en el seu articulat —en concret, l’art. 3 i subseqüents— s’explicita com a criteri d’obligat seguiment el de la compatibilització del creixement amb la protecció de l’entorn natural, dels recursos intangibles i tradicionals, dels paisatgístics, i del llegat arqueològic.

5.4 L’obtenció de sòl urbanitzable ve fonamentada en la necessària creació d’habitatge protegit i concertat. En aquest sentit, val a dir que els resultats previstos dels plans d’actuació urbanística i dels plans de millora urbana ja ofereixen l’habitatge dotacional que respon a les necessitats pronosticades. En conseqüència, sembla innecessari que la creació de sol urbanitzable delimitat es planifiqui per al primer sexenni.

6. Condicionants del sector de planejament Urd4, Franja Costanera, el lloc on hi hem fet la nostra vida:

6.1 La Franja Costanera es troba afectada pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, integrat per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, actualment vigent a l’haver-se aprovat definitivament amb data 16 de desembre de 2.005. La raó invocada per a l’ús previst consistent en equipaments especialment a l’aire lliure, és la morfologia estreta i allargada de l’àmbit, lligada a la protecció de 100 mts. definida per la Franja Costanera i les derivades de la N-II que impossibiliten pràcticament qualsevol intent de plantejar edificació a la zona. Les determinacions del Pla Director del Sistema costaner estableixen que el planejament urbanístic general haurà de crear els mecanismes per garantir l’obtenció, com a sistema d’espais lliures i equipaments, dels sòls de protecció situats al nord-est del Torrent del Molí. Alhora, el planejament haurà de preveure l’ocupació actual del sòl, en què estan ubicats habitatges, activitats comercials, cultius de regadiu i secà, i zones d’aparcament.

6.2 És l’únic sector de sòl urbanitzable delimitat discontinu dels previstos en el POUM; aquest fet li confereix una especificitat. Es manté l’edificabilitat bruta que es preveia en el Pla General vigent, aprovat a l’any 1.992 de 0,28 m2st/m2s, però s’ha pràcticament doblat l’àmbit i, a més d’això, cal tenir també en compte el percentatge de les zones 58,68% (considerant que un 26,36% correspon a protecció paisatgística i protecció marítima) en relació als sistemes 41,32%. En conseqüència, tenint en compte l’edificabilitat bruta dels altres sectors de sòl urbanitzable delimitat, cal efectuar un increment de l’edificabilitat bruta del sector que permeti una major viabilitat al desenvolupament del sector.

6.3 La superfície de sòl del subsector I és de 75.849 m2 que es correspon a la Franja Costanera. És un espai entre la Crta. N-II i la via del ferrocarril, no es tracta de una superfície verge, sinó que és un paratge en el qual hi ha una realitat humana i econòmica, la descripció de la qual obvia el POUM.

6.4 En concret cal referir-se als habitatges i edificacions que constitueixen el domicili habitual de les nombroses famílies i activitats legalment establertes —entre les quals hi ha certament les nostres—, que es veuran afectades directament pel planejament, ja que pràcticament la totalitat del subsector es destina a serveis (protecció del paisatge i protecció marítima, aparcaments, sistema hidrològic i sistema d’equipaments comunitaris), destinant-se únicament uns 14.000 m2. a activitat terciària i comercial, espais en la seva major part no coincidents amb l’existència actual de les activitats.

6.5 La major part de l’aprofitament del sector es concentra en el subsector II situat com a prolongació al nord, del Pla de l’Avellà, tot mantenint en el subsector costaner únicament els usos no residencials no situats en la franja que cal alliberar o que recolzen les noves propostes d’ordenació. Aquest fet comportarà que els habitatges existents i que no siguin compatibles amb la nova ordenació hauran de ser compensats, ben igual que les activitats econòmiques, i que, per tant serà ben difícil en la formulació del Pla Parcial establir, entre d’altres, els valors que compensin el valor afegit que comporta tenir l’habitatge i les activitats econòmiques enfront el mar i haver-se de traslladar a l’interior o, tal vegada, desaparèixer.

6.6 Per bé que la propietat del sector està molt fraccionada, hi ha tanmateix una voluntat generalitzada de poder mantenir els habitatges i activitats durant el màxim de temps possible. Pensi’s amb quina celeritat i impuls ha nascut l’Associació del Veïnat de la Franja Costanera.

6.7 Les raons que justificarien incloure aquest sector de planejament en el primer sexenni remeten a la protecció dels espais lliures existents per tal d’evitar-ne l’urbanització. Ara bé, aquest objectiu queda a bastament garantit amb la qualificació urbanística que estableix el Pla Director del Sistema Costaner, el qual prou preserva l’espai protegit, de forma que el desenvolupament d’aquest sector no és una prioritat. Tampoc es pot entendre com a prioritària la necessitat d’obtenir sòl dotacional quan en el sòl urbà s’hi ha previst un nombre suficient d’habitatges de protecció.

6.8 El sistema de desenvolupament del planejament urbanístic derivat és el de compensació bàsica. Per tant, és la iniciativa privada la que ha d’iniciar el procés de gestió urbanística del sector. El fet que pràcticament la totalitat del subsector I es destini a sistemes i espais públics i que es prevegi la seva urbanització amb càrrec al sector segurament faran difícil la seva viabilitat econòmica, en atenció als reallotjaments i compensacions derivades del usos existents.

6.9 Cal també fer present que els instruments de planejament no estan aïllats de la societat, en especial dels condicionants econòmics. L’abrupte esgotament d’un model de creixement basat en la construcció i la seva resolució en crisi, malgrat advertiments tan pregons com els del Parlament Europeu, expliquen perquè els 2/3 de l’atur tingui el seu origen en la construcció. Sigui com sigui, és un fet que la crisi econòmica actual incideix sobretot en la construcció i que aquesta activitat malda per reorientar-se a la rehabilitació i conservació. Sigui com sigui, projectar posar en el mercat més sòl edificable a mig termini segurament no és assenyat ni aconsellable, raó que també dóna pes a l’argument pel qual sol·licitem la modificació del Pla d’etapes que prevegi l’inici del planejament derivat que afecti el nostre sector per al III sexenni.

7. La realitat humana i econòmica de la meva família i la greu amenaça econòmica que ens representa la temporització proposada en el POUM.
7.1 La casa on hi ha els habitatges on viuen els meus fills i les seves respectives parelles, no té més valor arquitectònic que el tractar-se d’habitatges dignes i raonablement confortables. És un edifici provinent d’una masia refeta els anys 30, del qual també n’és copropietari el meu germà J, i que a banda de dues estades a la seva disposició, està constituït per dos habitatges més en els quals hi viuen la nostra filla gran i el nostre fill mitjà amb les seves parelles respectives.

7.2 La casa on vivim nosaltres d’ençà que la meva muller i jo ens varem casar tampoc no té més valor arquitectònic que el d’oferir-nos un habitatge digne per a tots dos i per al fill petit que encara estudia. A banda, tenim un pati o era comuna.

7.3 En síntesi, els fills s’han fet grans, però uns i altres vivim junts i cadascú a casa seva. Arribat el moment d’establir el Pla Parcial, farem present el preceptiu respecte que ha d’inspirar el planificador i assenyalarem el valor afegit que comporta viure segons la forma tradicional a Casa Nostra, això és, la realitat humana ara existent que fa factible la convivència conjunta de diverses generacions. D’ençà que tinc memòria, a casa, del patí comú en diem era, l’era de la forma de vida tradicional que el legislador aconsella no trasbalsar innecessàriament.

7.4 Les altres edificacions, tampoc no tenen cap especial vàlua arquitectònica, per bé que d’elles n’obtenim uns lloguers que ens han possibilitat, sumant-hi el sou com a ensenyants de tots dos, tirar endavant econòmicament i oferir estudis superiors als tres fills —els dos grans ja treballen d’allò que han estudiat—, pagar totalment la plusvàlua (a la Diputació, és a dir, a l’Estat) i, actualment, fer front als pagaments periòdics derivats de l’impost de successions (pagat la hisenda de la Generalitat, és a dir, també a l’Estat), uns pagaments que es comprometen econòmicament durant els propers anys. No cal dir que, quan pertoqui, podem argumentar documentalment les obligacions que ens ha imposat l’Estat. Cal fer present que, renunciar-hi suposava quedar-nos privats dels habitatges on vivim. Hi havia elecció, en termes reals?

Atès el que s’ha exposat, DEMANEM:
Que es tingui per presentat aquest escrit i per formulades les manifestacions que es contenen, es serveix admetre’l i en mèrits el seu contingut, s’acordi:

1r. Tenir-nos com a part personada, interessada i directament afectada per l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Cabrera de Mar, notificant-nos en el domicili indicat a l’encapçalament, totes les resolucions i actes administratius que es produeixin i dictin en el mateix.

2n. Tinguin per presentats en temps i forma les al·legacions que efectuem a l’aprovació del POUM, i previs els tràmits oportuns i abans de l’aprovació provisional es resolgui adoptar i assumir les al·legacions argumentades i, concretament:

2. a La reconsideració de la reserva de sòl destinat a aparcament lligat a la futura i hipotètica estació de ferrocarril.

2. b La modificació del coeficient d’edificabilitat bruta del sector Urd4 Franja Costanera, per possibilitat una major viabilitat econòmica al sector.

2. c La modificació del Pla d’etapes, temporitzant el desenvolupament del sector urd4 franja costanera al tercer sexenni.

2. d L’inseriment del POUM en el marc d’un Pla Estratègic de Cabrera de Mar que contempli els possibles escenaris econòmics i estableixi previsions d’activitat econòmica distintes a la construcció, i de més solidesa.

Cabrera de Mar, quatre de maig de 2.009

BURRIAC-UNSOLPOEMA

T'he somiat
més enllà
de llaunes buides
de Coca-Cola"

– així comença BURRIAC-UNSOLPOEMA de l'escriptor i periodista Albert Calls –.

Tot just fa 10 anys, va escriure aquest llarg poema dedicat al Castell de Burriac i als homes que viuen sota la seva ombra.

Per què no recordar alguns fragments d’aquest poema que semblen expressament pensats per a referir-se a la polèmica urbanística que actualment es viu a Cabrera de Mar?

“M'he vist
a l'altra banda
d'un mirall
tan esquerdat
que el meu rostre
era dolor
inaguantable,
ferida de llum
nuclear...”

“... i he vist
com l'home
esdevenia màquina
i ultrapassava
el límit
dels límits,
la darrera frontera
de la raó.”

”.. vell castell
atrotinat,
ànima morta
plena de vida,...”

“Burriac,
Testimoni
Incansable
de totes les guerres,..”.

Paradís Perdut.
Burriac.”

L'urbanisme de Cabrera de Mar a debat

L’activitat urbanística de Cabrera de Mar genera polèmica política. Després de l’exposició pública del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, els veïns del poble han presentat més de 160 al·legacions, amb gairebé un miler de signatures darrera. No està gens malament en un poble de poc més de 4 200 habitants

En el primer acte públic de presentació del nou POUM, un nombrós grup d’ estudiants de l’assignatura de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (UPC) hi eren presents per, entre altres coses, contactar amb gent del poble. Tres d’aquests estudiants van venir a casa meva dies després i els vaig explicar amb detall les diferents iniciatives de l’equip de govern, així com la postura del grup del PSC que represento, i únic vot en contra en l’aprovació inicial.

El passat dia 3 de juliol, es van presentar al Centre Cívic del Pla de l’Avellà una selecció dels treballs fets per aquests estudiants. Van oferir-nos fer un regal excepcional tant als habitats de Cabrera de Mar com a les generacions futures. A l’acte van assistir nombrosos veïns, inclosos la majoria dels 11 regidors.

Com es digué en el resum de l’acte, el regal a Cabrera consistia en aportar una visió objectiva de gent de fora de Cabrera, sense interessos ni prejudicis. S’aportaren 10 visions d’equips d’alumnes que representaven una alenada d’aire fresc, amb idees molt innovadores que segons els seus professors, eren realitzables, ja que estaven recolzades per estudis econòmics, i de viabilitat.

Es van fer evidents temes importants:
1) La mobilitat
2) La connexió entre els diferents barris
3) La franja costanera i els seus possibles aprofitaments
4) L’espai agrícola
5) Possibles alternatives de creixement
6) La necessària inserció de solucions sostenibles
7) Creació de riquesa i llocs de treball

8) Importància de salvar i consevar les rieres, torrents, corriols i camins, etc

La generositat dels alumnes i professors de l’ETSAV provocà reaccions profundes en moltes de les persones presents. Aquest treballs es poden veure fins a finals d’aquest mes de juliol, al centre cívic on es va presentar.

També s’ha obert aquest blog per recollir les inquietuds urbanístiques i debatre-les: http://cabrerademarsostenible.blogspot.com/

La meva opinió i la del meu grup municipal és que hem de pensar en les generacions venideres i dejar-los un poble lliure d’excesos de totxanes i ciment, que segueixi la seva tradició agrícola de qualitat i respecti la seva riquesa natural i arqueològica.

Us encoratjo a seguir treballant per el futur del nostre poble, i us ofereixo el meu recolçament.

Pilar Ventura Py

Regidora del Grup Municipal PSC-PM

a Cabrera de Mar

Regal per a Cabrera de Mar

Divendres dia 3 de juliol de 2009, el grup d'estudiants de 2n. d'arquitectura de l'Escola Tècnica Superior del Vallès, adscrita a l'UPC, van presentar al Centre Cívic del Pla de l'Avellà els seus treballs.

Els treballs, restaran expossats al Centre Cívic un parell de setmanes. Ens han deixat, els seus emails en els treballs per si voleu possar-vos en contacte amb ells.

Aquest treballs, fets amb la frescura de la joventut, sense interessos de cap mena, donen exemple de quantes alternatives hi han alhora de planificar l'urbanisme a un poble com el nostre.

A l'acte que va ser presentat per la regidora Pilar Ventura, hi van assistir nombroses persones interessades pel tema. També va assistir la majoria del consistori.

Els professors van explicar, que aquests treballs es feien sistemàticament tots els anys, i que s'escollien municipis on succeien coses que possibiliten canvis.

Els alumnes, en grups de 3, van estar durant 4 mesos recabant informació a molts nivells, fent entrevistes, estudiant el terreny, parlant amb la gent de les seves necessitats, etc.

Com va dir un dels professors, aquests treballs son realment un regal per Cabrera de Mar.

Comencem a tenir aportacions de grups i persones privades que ens envien les seves al.legacions al POUM de Cabrera de Mar. Les anirem publicant, així com les vostres opinions sobre el tema que conforma aquest blog. Gràcies a tots per seguir-lo.

Acte al Centre Cívic del Pla de l'Avellà

Divendres dia 3 de juliol de 2009, a les 19.30 hores, al Centre Cívic del Pla de l'Avellà, de Cabrera de Mar, es presentaran els treballs dels alumnes de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Els treballs s'han creat a partir del POUM aprovat inicialment i que ha estat tres mesos a informació pública.

Els alumnes han visitat Cabrera de Mar i han fet un recull d'idees després de entrevistar-se amb persones del poble.

Restem a la vostra disposició per iniciar un debat sobre l'urbanisme a Cabrera de Mar.

Dessitjem que aquest sigui sostenible i que la participació el faci més ric.