8 d’ag. 2009

Mala notícia per Cal Conde


MALA NOTÍCIA PER AL RECINTE PROTEGIT DE 'CAL CONDE' I PER AL TORRENT DE CA L'IGNASI:


El passat 16 de juliol la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va acordar aprovar definitivament l'abusiva urbanització d'aquest sector, promoguda pels grups municipals de CiU, GxC i ERC.El grup municipal PSC-PM, que sempre s'ha oposat a aquest projecte especulatiu, no pensa tirar la tovallola i està estudiant presentar un recurs contenciós.


Vàries entitats del poble han decidit donar-li suport, interposant els seus propis recursos. Per tant, la lluita per SALVAR CAL CONDE I EL TORRENT DE CA L'IGNASI continua.


L'oposició a aquesta "salvatjada urbanística" es fonamenta en què el PGOU del 92 protegia el 'Cal Conde', limitant el seu aprofitament urbanístic a 3.149m2 de sostre. El nou POUM aprovat el desembre passat rebaixava fins i tot aquest volum edificatori a 2.511m2 de sostre.Per contra, el que el projecte ara aprovat per la Comissió d'Urbanisme permet construir a POLSAR CORPORATION són 9.451m2 de nous edificis, que afegits als 1.291m2 de la masia i de la masoveria ja existents suposarà un aprofitament urbanístic de 10.742m2. Això és quadriplicar el que marca el nou POUM.


Es dóna, a més, la paradoxal circumstància que el nou POUM també va ser aprovat, no fa pas gaire, per CiU, GxC i ERC. Així, en què quedem?


I els ciutadans i vilatans de peu, per què tolerem que els polítics actuïn impunement, de forma absolutament arbitrària i interressada, malmeten allò que és de tots?


Són ells, els polítics, els únics culpables? O ho som tots?


Cabrera de Mar, 8 d'agost de 2009

6 d’ag. 2009

Al.legacions del veïns de la Franja Costanera

X---- I ------S, major d’edat i amb DNI. núm. ----8---S actuant en qualitat de President de la Associació del veïnat de la Franja Costanera, amb domicili a efectes de notificació d’aquest expedient, a 08349-Cabrera, Restaurant M. N. , Carretera N-II, Km. ..., Avinguda del Maresme, presentada i pendent de la seva inscripció al Registre d’Entitat Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, davant l’Ajuntament de Cabrera compareix i,

EXPOSA

Que amb data 6 de febrer de 2.009, ha estat publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 32, per part de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, el següent edicte que es transcriu en part a continuació:

“El Ple de l’Ajuntament va adoptar els següents acords:

Primer.- Aprovar inicialment el pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cabrera de Mar, l’informe de sostenibilitat i tota la resta de documentació que forma part del Pla, consistent en la revisió del vigent Pla General, redactat per SCA Arquitectes.

Segon.- Suspendre de conformitat amb el que disposa l’article 71 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, la tramitació de plans derivats, dels instruments de gestió i de les llicencies d’edificació del àmbits en els que les noves determinacions del pla modifiquen l’actual règim urbanístic i que consten en el plànol de l’annex.

Tercer.- Sotmetre a informació pública el POUM aprovat inicialment, que inclou el conveni urbanístic amb la mercantil Agell, S.L. en l’àmbit de la UA-6 Sant Sebastià, de data 29 de juliol de 2.008, i el conveni urbanístic amb la Sra. Dolors Rebés Ordeig en l’àmbit de Mas Català, de data 4 d’agost de 2.008, mitjançant edicte que s’inserirà en el BOP, al tauler d’anuncis de la Corporació i a dos dels diaris de major difusió de la província, als efectes que durant el termini de tres mesos, els interessats puguin consultar l’expedient i formular les al·legacions que considerin pertinents.

Quart.- Sol·licitar els informes al Organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i notificar els presents acords als Ajuntaments limítrofs.”

Dins el termini legalment establert, de conformitat amb l’art. 23.5. b) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que faculta per presentar al·legacions, així com els informes o documents que es considerin oportuns en relació a l’instrument o expedient sotmesos a informació pública, compareix a l’expedient de referència per efectuar les següents:

AL·LEGACIONS

Primera. LEGITIMACIÓ. L’article 8 d la Llei d’urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005) i 21 del reglament (Decret 305/2.006, de 18 de juliol) garanteixen la participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió.

L’Associació que presideixo té com a fi el foment de la cohesió social amb la resta del poble de Cabrera de Mar, amb les seves entitats, el foment de la vida cívica positiva, i la defensa i la promoció dels interessos humans i econòmics del veïnat i es troba conformada per veïns i propietaris del municipi en el sector de la franja costanera que es veuen afectats pel planejament urbanístic globalment com a ciutadans i particularment com a propietaris i veïns.

La constitució al seu article 23 estableix el dret de tot ciutadà a participar en els assumptes públics, directament o mitjançant representants. Tota persona, associació u organització que presenti inquietuds per la preservació dels espais i el desenvolupament sostenible del territori, està legitimat per adreçar-se a l’ajuntament i quantes instàncies siguin necessàries per demanar que es respecti el dret de tots els ciutadans a un desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient. La nostra associació és part interessada i directament afectada per l’expedient que es tramita “aprovació inicial del Pla d’ordenació urbanística municipal” per tant estem legitimats per participar mitjançant la presentació de al·legacions i propostes per al seu estudi e incorporació, si s’escau.

Segona.- El POUM no és un document polític sinó que defineix polítiques. Una de les seves primeres funcions és desenvolupar el model de poble que es vol obtenir en el futur. Per això cal tenir una visió de conjunt, no hem d’oblidar que el nostre municipi es troba dins l’àmbit de l’àrea metropolitana, i aquest fet representa una pressió en quan al canvi d’ús del sòl, per obtenir major quantitat de sòl urbà o urbanitzable delimitat, fet que pot representar una modificació de la personalitat territorial i urbana del municipi.

L’acta de la sessió plenària de l’Ajuntament de Cabrera en què es va efectuar l’aprovació inicial del POUM, no és gens tranquil·litzadora. L’alcalde, Sr. Borràs, que presenta l’instrument de planejament com la definició de un model de poble, contradiu les seves paraules quan accepta o no les esmenes que es presenten no pas basant-se en el fet que siguin compatibles en el model elegit, sinó en funció de si amb l’acceptació aconsegueixen un vot favorable al conjunt. Textualment es diu: “El govern queda deslliurat d’haver d’assumir les seves propostes si vostès no donen el vot a favor de l’aprovació inicial”.

El document de base del POUM es va finalitzar al juliol de 2.006, aquest fet comporta que paral·lelament a l’aprovació inicial s’introdueixin esmenes al document original que tenen aspectes importants i al nostre entendre transcendentals en tant que es produeixen modificacions en la qualificació de sòl. La dispersió de les esmenes i el fet que existeixin documents annexes que no es troben integrats en els plànols dificulta la comprensió global i la definició del model.

En relació a la delimitació de sòl urbà, els polígons d’actuació urbanística, es configuren com un mecanisme legal perquè puguin obtenir sols gratuïts per poder-los destinar a sistemes urbanístics per donar servei a Cabrera, constatem en relació al primer document que els PA7, PA8, PA9 i PA-10 es suprimeixen i són considerats directament com a sòl urbà amb una motivació genèrica “es tracta de sòl urbans consolidats i executats” però no aclareix si han aconseguit els objectius que van justificar la delimitació com a Polígons d’actuació. La manca d’una justificació clara i raonada podria fer pensar que es tracta d’una modificació discrecional. La planificació és l’expressió geogràfica de les polítiques econòmiques, socials, culturals i ecològiques de la societat. El creixement urbá continua essent necessari però també és clar que l’urbanisme ha de respondre als requeriments d’un desenvolupament sostenible, minimitzant l’impacte del creixement i apostant per la regeneració de la ciutat existent.

No hem trobat en el planejament que resta a exposició publica una filosofia clara en quan a dues infraestructures de vital importància per el nostre municipi. El debat no és exclusivament local, sinó d’àmbit comarcal en relació a l’existència de la N-II i la via de ferrocarril com barreres que separen els pobles del mar i la necessitat de traslladar aquestes infraestructures, sembla deixar-se de costat quan es preveu al POUM un nou abaixador pel tren i, lligat al mateix, un ampli espai d’aparcament de cotxes, així com un nou accés i, tot això, en funció de la previsió d’una futura estació de ferrocarril. Al nostre entendre és incongruent que es prevegi en el I sexenni una inversió en l’adequació d’aparcaments previstos en la Urd 4, per atendre les necessitats d’una estació que no es preveu fins el III sexenni, sense considerar la possibilitat que, aprovat en aquest termini el Pla Director d’Infraestructures, esdevingui innecessari.

Tercera.- El desenvolupament urbanístic sostenible és definit a l’art. 3 de la llei d’urbanisme com l’utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbá, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

La memòria social que s’incorpora a la documentació del Pla justifica el desenvolupament del sòl urbanitzable delimitat en la necessitat d’obtenir habitatge de protecció pública i concertat. Els plans actuació urbanística i els Plans de Millora Urbana que es preveuen ja aporten una quantitat important d’habitatge dotacional que fa innecessari plantejar en el primer sexenni el desenvolupament de sòl urbanitzable delimitat.

Quart.- Particularment els nostres associats ens troben tots afectats pel sector de planejament Urd4 franja del sector costaner. En relació a aquest sector cal fer les següents consideracions:

1.- El sector es troba afectat pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, integrat per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, actualment vigent a l’haver-se aprovat definitivament amb data 16 de desembre de 2.005. La justificació del perquè de l’ús previst sigui l‘ús d’equipaments especialment a l’aire lliure, és la morfologia estreta i allargada de l’àmbit, lligada a la protecció de 100 mts. definida per la Franja Costanera i les derivades de la N-II que impossibiliten pràcticament qualsevol intent de plantejar edificació a la zona. Les determinacions del Pla Director del Sistema costaner estableixen que el planejament urbanístic general haurà de crear els mecanismes per garantir l’obtenció, com a sistema d’espais lliures i equipaments, dels sòls de protecció situats al nord-est del Torrent del Molí. Alhora, el planejament haurà de preveure l’ocupació actual del sòl, en què estan ubicats habitatges, activitats comercials, cultius de regadiu i secà, i zones d’aparcament.

2.- És l’únic sector de sòl urbanitzable delimitat discontinu dels que es preveuen al POUM; aquest fet li dóna una especificitat. És cert que es manté l’edificabilitat bruta que es preveia en el Pla General vigent, aprovat a l’any 1.992 de 0,28 m2st/m2s, però s’ha pràcticament doblat l’àmbit i, a més d’això, cal tenir també en compte el percentatge de les zones 58,68% (considerant que un 26,36% correspon a Protecció paisatgística i protecció marítima) en relació als sistemes 41,32%. En conseqüència tenint en compte l’edificabilitat bruta dels altres sectors de sòl urbanitzable delimitat, caldria efectuar un increment de l’edificabilitat bruta del sector que permetria una major viabilitat al desenvolupament del sector.

3.- La superfície de sòl del subsector 1 és de 75.849 m2 que es correspon a la Franja Costanera; és un espai entre la Crta. N-II i la via del ferrocarril, no es tracta de una superfície verge, sinó que és un paratge en el què existeixen habitatges, que constitueixen el domicili habitual de les nostres famílies i activitats, legalment establertes, que es veuran afectades directament pel planejament ja que pràcticament la totalitat del subsector es destina a serveis (protecció del paisatge i protecció marítima, aparcaments, sistema hidrològic i sistema d’equipaments comunitaris), destinant-se únicament uns 14.000 m2. a activitat terciària i comercial, espais no sempre coincidents amb l’existència actual de les activitats.

Es concentra la gran majoria de l’aprofitament del sector en el subsector situat com a prolongació al nord, del Pla de l’Avellà, tot mantenint en el subsector costaner únicament els usos no residencials no situats en la franja que cal alliberar o que recolzen les noves propostes d’ordenació. Aquest fet comportarà que els habitatges existents i que no siguin compatibles amb la nova ordenació hauran de ser compensats i serà difícil en la formulació del Pla Parcial establir, entre d’altres, els valors que compensin el valor afegit que comporta tenir l’habitatge enfront el mar i haver-ne de traslladar a l’interior.

4.- La propietat del sector està molt fraccionada i existeix una voluntat generalitzada de poder mantenir les nostres vivendes i activitats durant el màxim de temps possible. Las raons que justificarien incloure aquest sector de planejament en el primer sexenni serien protegir els espais lliures existents per evitar-ne l’urbanització; aquest objectiu queda complert ja que la qualificació urbanística que estableix el pla Director del Sistema costaner, preserva suficientment l’espai protegit com perquè el desenvolupament d’aquest sector no constitueixi una prioritat. Tampoc es pot entendre com a prioritària la necessitat d’obtenir sòl dotacional quan en el sòl urbà es preveu un nombre suficient d’habitatges de protecció.

El sistema de desenvolupament del planejament urbanístic derivat és el de compensació bàsica. Per tant és la iniciativa privada la que ha d’iniciar el procés de gestió urbanística del sector. El fet que pràcticament la totalitat del subsector 1 es destini a sistemes i espais públics i que es prevegi la seva urbanització amb càrrec al sector faran difícil la seva viabilitat econòmica, considerant que existiran reallotjaments i compensacions derivades del usos existents.

Cal també considerar, doncs els instruments de planejaments no estan aïllats de la societat, l’actual situació econòmica que incideix sobretot en el sector de la construcció. Plantejar-ne posar en el mercat sòl edificable a mig termini no és aconsellable, raó que també dóna pes a l’argument que sol·licitem la modificació del Pla d’etapes que prevegi l’inici del planejament derivat que afecta el nostre sector per al III sexenni.

Atès el que s’ha exposat, DEMANEM:

Que es tingui per presentat aquest escrit i per formulades les manifestacions que es contenen, es serveix admetre’l i en mèrits el seu contingut, s’acordi:

Primer.- Tenir-nos com a part personada, interessada i directament afectada per l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Cabrera de Mar, notificant-nos en el domicili indicat a l’encapçalament, totes les resolucions i actes administratius que es produeixin i dictin en el mateix.

Segon.- Tinguin per presentats en temps i forma les al·legacions que efectuem a l’aprovació del POUM, i previs els tràmits oportuns i abans de l’aprovació provisional es resolgui adopti i assumir les al·legacions que la nostra associació proposa, concretament:
Reconsiderar la reserva de sòl destinat a aparcament lligat a la futura e hipotètica estació de ferrocarril.

Modificar el coeficient d’edificabilitat bruta del sector Urd4 franja costanera, per donar una major viabilitat econòmica al sector.

Modificar el Pla d’etapes establint el desenvolupament del sector urd4 franja costanera per el III sexenni.

Cabrera de Mar, quatre de maig de 2.009

1 d’ag. 2009

POLEMICA CARRIL BICI


Aquets dies tots els Cabrerencs ens vam trobar a la bústia una nota de l'Ajuntament, a la desesperada, sobre el carril bici.


La resposta en el blogg "Cabrera de Mar i el Pla de l'Avellà" no s'ha fet esperar.




Segons el programa de festes, la inauguració serà avui dissabte a les 10:00 del matí, a la part baixa de la rambla dels Vinyals. Després d'una passejada amb bicicleta (que vagin el tanto els vianants de ser atropellats), hi haurà un esmorzar en el Centre Cívic del Pla de l'Avellà.