22 de jul. 2009

Al.legacions de la POCC



MERCÈ TERUEL GOZÁLVEZ, major d’edat, amb Document Nacional d’Identitat núm... i domiciliada a efectes de notificacions al carrer... es presenta devant de vostè i EXPOSA:



I Que la sotsignat actua en nom i representació de la PLATAFORMA D’OPINIÓ CÍVICA DE CABRERA DE MAR (POCC), codi identificatiu G64270176 Ministerio de Economía y Hacienda (correu electrónic: poccabrera@hotmail.com ), de la qual n’és la presidenta

II que aquesta associació oberta a tots el ciutadans està formada per persones de diferents ideologies polítiques,

III que amb els drets i deures que otorga l’article 8 de la Llei d’urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005) i 21 del reglament (Decret 305/2.006, de 18 de juliol) garantint la participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió té per objectiu el foment de la cohesió territorial i l’equilibri urbanístic del municipi de Cabrera de Mar, tot buscant un model de poble que, imbricat com està en la Comarca del Maresme uneixi tradició i progrés amb el major respecte per la natura i el medi ambient,

IV que, per part de l’Ajuntament de Cabrera de Mar i amb data 6 de febrer de 2.009 ha estat publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 32, l’annunci d’exposició pública de l’aprovació inicial, en sessió plenària de data 4 de desembre de 2008, del pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cabrera de Mar, l’informe de sostenibilitat i tota la resta de documentació que forma part del Pla, consistent en la revisió del vigent Pla General i,

V que dins el termini legalment establert, de conformitat amb l’article 23.5. b) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme,



COMPAREIX a l’expedient de referència per efectuar les següents AL·LEGACIONS,



entenent que, a la proposta aprovada inicialment, en sessió plenària de data 4 de desembre de 2008, al desenvolupar una sèrie d’actuacions parcials li manca una visió de conjunt que contempli el context social econòmic i ambiental actuals i ofereix als cabrerencs un model de POUM que no respecta la identitat pròpia de Cabrera de Mar per els motius següents:






Primera.-La proposta d’un nou POUM aprovada inicialment, segons el que descriu en el seu Apartat 1 Model urbà i estratègia urbanística municipal. Subtema 1.1 Diagnosi urbanística i objectius del planejament, Parèntesi (I) Model territorial econòmic i residencial (pàgina 4 de 61, en soport CD). Paràgraf segon (2ºn), on es diu: “-disseny del Pla per un horitzó de 6.050 habitants per l’any 2018 i càlcul de reserves de sòl per a equipaments comunitaris i espais lliures per un horitzó de 6.810 habitants a l’any 2022.”

contempla, en una primer anàlisi acollir un creixement de població, efectivament de 6.810 habitants per l’any 2022, però no diu si aquest càlcul està fet sobre el possible creixement vegetatiu, sobre nous assentaments de població o sobre població de segona residència i per tant no preveu les necessitats específiques de cada una d’aquestes franges de població, ni estudia tampoc con pot afectar aquest assentament les característiques pròpies del municipi i la qualitat de vida dels seus habitants per tant, i tenin en compte:

a) Que l’actual parc urbà està format per 1.412 habitatges de primera residència i 678 de segona,

b) que la proposta de nou sòl residèncial preveu 1.326 habitatges més(725 en sòl urbà i 601 en sòl urbanitzable),

c) que aquesta previsió dóna com resultat 2.738 d’habitatges de primera residència per l’any 2022,

d) que la capacitat d’acollida resultant per l’any 2022, resulta doncs de 8.351 habitants, superior en 1.141 habitants i un 23% més per sobre de la xifra de creixement de 6.810 habitants que, inicialment contempla la proposta,

e) que en el sector de Cal Conde (PMU-4), la proposta fa una previsió per un sostre residèncial de 2.511 m2, quan en realitat, en aquest àmbit es pretén executar un sostre edificable de 9.451,20 m2 de sostre residèncial i 92 habitatges, tres cops més alt que el màxim permés en el Pla General d’Ordenació Urbana vigent des de 1992, segons diuen el nou conveni i nou text refós de la MPPGOU vigent des de 1992, subscrit amb els propietaris i els promotors d’aquest sector, i aprovat, en sessió plenaria el 19 de març de 2009,

f) que aquesta MPPGOU, per el sector de Cal Conde (PMU-4) representa un aprofitament urbanístic 3,76 cops superior a l’aprofitament explícit en la proposta per el nou POUM i, pel que fa al número d’habitatges multipliquen per 1,61 el número d’habitatges acordats a l’aprovació inicial en data 4 de desembre de 2008,

g) que aquesta MPPGOU vigent des de 1992, per el sector de Cal Conde (PMU-4) és contradictòria amb l’acord d’aprovacío inicial del nou POUM efectuat per part de l’Ajuntament de Cabrera de Mar amb data 6 de febrer de 2.009, publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 32, amb annunci d’exposició pública corresponent a la l’aprovació inicial en sessió plenària de data 4 de desembre de 2008,

h) que aquesta MPPGOU per el sector de Cal Conde (PMU-4) és contradictoria amb la proposta d’un nou POUM aprovada inicialment en sessió plenària de data 4 de desembre de 2008, de conformitat amb el que disposa l’article 71 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya en quant a la suspensió de tramitacions de plans derivats, dels instruments de gestió i de les llicencies d’edificació del àmbits en els que les noves determinacions del pla modifiquen l’actual règim urbanístic,

i) que respecte de la MPPGOU per el sector Horta de Can Carles i UNP 3, sector eixample dreta es troba pendent d’aplicació la sentència del TSJC a tots els efectes, que comporta un nou plantejament de l’aprofitament edificatori, de la densitat total de nous habitatges i d’una nova solució als problemes de vialitat localitzats en el centre urbà i derivats tan de la MPPGOU refusada per el TSJC, com en la proposta del nou planejament,


j) que, a las raons que porten a l’Ajuntament a deixar fora de les previsions del nou PGOUM el diferencial d’aprofitament urbanístic assenyalat per aquests sectors, i de l’aprofitament del que, en general preveu la proposta, com són, principalment les de dotar al nostre municipi d’habitatgesde protecció oficial, li manquen un estudi sobre les necessitats reals d’aquests contingents,

que per aquesta afirmació ens basem en els següents factors:

1) Les disposicións de la Llei d’Urbanisme per habitatges de protecció pública (article 57.3),

2) les disposicions de mesures urgents en matèria urbanística per habitatges en règim concertat (article 9 deDecret Llei 1/2007),

3) els estudis de l’agrupació socialista local publicats l’octubre de 2008 (article d’opinió al butlletí El mussol tenaç del Burriac “Per què els socialistes volem el desenvolupament del POUM?”), amb reflexió que es basa en el Padrón Municipal 2007, segons l’INE i extret del següent fragment: “...Observem les dades de Padró 2007 (...) confirmarem que som un poble jove i amb unes necessitats inmediates d’habitatge (...) els cabrerencs (...) de 25 a 30 anys n’hia 250. Suposem que el 50% tinguin la necessitat d’un habitatge de protecció oficial. Això vol dir que avui per avui necessitem ja 125 habitatges. I si sumem els 254 joves de 20 a 24 anys, o els 230 de 15 a 19 anys –que aviat necessitaran habitatge- o els 263 de 10 a 14 anys –si ens plantejem un futur a 10 anys vista.- trobem la necessitat de 322 habitatges (...) mantenint la nostra hipòtsi sobre el 50% de joves amb necessitats d’habitatge...” (Cèsar Escobedo, 1er. secretari de l’Agrupació Socialista Cabrera de Mar),

4) les previsions que contempla la mateixa memòria social que s’incorpora a la documentació del Pla al justificar el desenvolupament del sòl urbanitzable delimitat en la necessitat d’obtenir habitatge de protecció pública i concertat concretament en les següents xifres:

304 Habitatges de protecció pública,
152 habitatges concertats,
152 habitatges corresp. al 10% (aprofit.mig),
35 habitatges en el Front Marítim i
15 habitatges a Can Bosch (en règim de lloguer),

donen una previsió per l’any 2022 de 658 HPO i sobrat compliment als requeriments legals per la reserva de sòl destinat a HPO.



Per tant i, a falta d’un estudi incorporat a la pròpia proposta aprovada inicialment, però tot considerant la reflexió transcrita (punt j, 4, anterior),

deixaria sense justificació la intenció que es desprén de la proposta de nou POUM aprovada inicialment el 4 de desembre de 2008 de massificar el nucli urbà augmentant, en conseqüència, els problemes de mobilitat i serveis amb l’execució de modificacions extemporàneas, com son les dels sectors de Can Carles i Cal Conde i augmentant de manera arbitrària la desproporció ja propossada, respecte del creixement urbanístic, a l’anterior legislatura municipal i en el document d’Avenc de POUM.

Segona.- Que a la proposta aprovada inicialment el 4 de desembre de 2008 li manca concreció , tant en la ubicació, com en el temps d’execució, sobre la reserva d’espais per equipaments socials, culturtals, docents i esportius.

Tercera.- Que la proposta aprovada inicialment el 4 de desembre de 2008 no considera la necessitat de preservar les rieres, com elements bàsics d’aportació de sorra a les platges, com elements de recàrrega dels aqüifers i com a corredors biològics,

Quarta.- Que a la proposta aprovada inicialment el 4 der desembre de 2008 li falten disposicions que facilitin la preservació dels elements del patrimoni, amb indepèndencia de la seva titularitat pública o privada,

Quinta.- Que a la proposta li manca un estudi d’aprofitament paral-lel al desenvolupament dels projectes territotials i comarcals de comunicació previstos en el Pla Estratègic Maresme 2015 i en el Pla Territortial de la Regió Metropolitana, per resoldre d’una manera ordenada la falta de comunicació viària entre els dos nuclis principals de població i resoldra la fragmentació que pateix el poble i la dificultat de vida social entre els diferents nuclis del municipi degut a l’ocupació d’una franja important del territori per l’Autopista i el curs de la carretera Vilassar-Argentona,

Sexta.- Que a la proposta li manca un pla d’infraestructures bàsiques locasls, que eviti el col-lapse de l’abastament o del clavagueram per el creixement urbà previst..




En consideració dels arguments exposats en les presents AL·LEGACIONS,


ES DEMANA:

Primer.- Que per tal de reforçar la personalitat del municipi en matèria urbanística i d’acord amb el desenvolupament d’encaix amb les dinàmiques econòmiques i socials del país, la proposta expliqui en què es basa la previsió de creixement, si en el vegetatiu, migratori o de segona residència.

Segon.- Que per tal d’atendre les necessitats reals tant d’habitatge protegit com de renda lliure i d’acord amb el model urbanístic existent i amb el desenvolupament d’encaix amb les dinàmiques econòmiques i socials del país, la proposta aporti un estudi diferenciat de les corresponents franges de població.

Tercer.- Que per resoldre l’actual manca de dotació d’habitatges assequibles i partint dels element de estructura de la població i nivell de renda, la proposta ajusti l’oferta total d’habitatge reduint un 20% el sostre residencial propossat per el POUM.

Quart.- Que per resoldre la manca d’equipaments socials, culturals docents i esportius d’acord amb l’estructura de la població, la proposta fagi previsió i reserva de sól concretant ubicació i temps d’execució atenent el caràcter de totes i cada una de les franges de població i aporti un estudi poer tal d’establir la prioritat d’aquests objectius: centre d’atenció geriàtrica, centre d’educació secundària, centre cultural polivalent.

Cinquè.- Que per consolidar l’actual model de poble atenent les característiques naturals i ambientals del municipi, la proposta disposi la recuperació dels espais fluvials del territori i defineixi un traçat alternatiu per l’Avinguda dels Països Catalans evitant la desaparició del Torrent de Cal Ignasi i de tot l’ecosistema que sustenta.

Sisé.- Atendre la transformació de la façana marítima considerant la seva especificitat de paratge en el què existeixen habitatges, que constitueixen el domicili habitual de famílies i activitats, legalment establertes, que es veuran afectades directament pel planejament i modificar el coeficient d’edificabilitat bruta del sector (Urd4), per donar-li una major viabilitat econòmica.

Setè.- Per tal de protegir el patrimoni ambiental, paisagístic, arqueològic, històric i arquitectònic la proposta ha de presentar una disposició específica que protegeixi tot el perímetro de la finca de Cal Conde, amb l’objectiu de preservar la masia i els seus jardins, del segle XVII, en previsió d’usos dinamitzadors de la economia local, museu, botànic, centre d’estudis arqueológics, etc. coincidents amb les noves dinàmiques econòmiques i socials del país, plantejades en el Parlament Europeu tot tenint en comnpote que els instruments de planejaments no estan aïllats de la societat i l’actual situació econòmica desaconsella basar l’economia en les promocions inmobiliàries indiscriminades.

Vuitè.- Cal que la proposta resolgui el pla de mobilitat local i l’encaix d’aquest amb les noves vies previstes per el Pla estratègic Maresme 2015 i el Pla Territortial de la Regió Mertropolitana.

Nové.- Cal que la proposta aprovada inicialment presenti un pla d’infraestructures locals que permeti assignar els costos als sectors de nova creació,m i una normativa que ciontroli les llicències que no s’ajustin al planejament.

Desè.- Cal que la proposta faci una ordenació dels usos agrícoles impulsant la dotació e serveis relacionats amb aquesta activitat evitant l0establiment d’altres marginals per garantir la viabilitat de les explotacions i la millora del medi rural. I:

En consideració dels arguments exposats tinguin per presentades en temps i forma les presents AL·LEGACIONS al’aprovació inicial del POUM i es resolgui assumir-les abans de l’aprovació provisional comunicant la resolució, previs els tràmits oportuns a la nostra entitat.



Cabrera de Mar, a 6 de maig de 2009

1 comentari:

Joan Escriu ha dit...

L'horitzó del POUM és de 4 quatrienis. Un dels principals aspectes del pla a considerar són el volum de població resident i temporal que preveiem establir en el municipi en aquests propers 16 anys. D'això depenen les infraestructures a construir, els equipaments i els serveis públics que s'hauran de prestar, així com les fórmules per aconseguir finançar-ho. D'això depèn també el volum necessari de noves vivendes i, segons el nivell de rendes de la població, el volum d'habitatges de protecció oficial. És necessari preveure també les activitats econòmiques que en part donaran llocs de treball a aquesta població.

D'altra banda, és bàsic preveure a on i com s'establirà la nova població i els nous equipaments i activitats, procurant que no es malmeti el nostre patrimoni natural, social, cultural i arquitectònic. No és cèrtament una tasca fàcil, i a més ha de ser socialment acceptable.

Sobre el volum de població hi ha hagut molta polèmica. Tot i ser un punt de partida bàsic, ni tant sols en això s'ha aconseguit un consens qualificat.

D'altra banda, en el document del POUM aprovat per l'Ajuntamet, no hi ha un estudi de necessitats actuals i futures d'habitatges de protecció oficial en funció dels diferents segments de població. Tampoc es fa cap previsió justificada d'equipaments socials i d'assentament d'activitats econòmiques.

Per tant, crec que el document del POUM aprovat és molt pobre en el seu contingut, no s'hi justifiquen les seves determinacions i, en molts casos, aquestes són incongruents i significativament contradictòries.

Crec que l'Ajuntament hauria de tirar enrera aquest POUM i començar de nou. I faria molt bé si, abans de redactar-ne un de nou, elaborés un Pla Estratègic per a Cabrera de Mar. Això, a part de ser molt convenient -perquè ens permetria decidir amb coneixement de causa qué s'ha de fer i amb qui hem de comptar per aconseguir-lo-, és el que marca la Llei. A més, un Pla Estratègic ben fonamentat, ens proporcionaria el document tècnic que necessitem per a poder instrumentar el necessari consens que tots els grups municipals diuen desitjar per a poder tirar endavant el nou POUM. Ho diuen, però la majoria actual no fa res per assolir-lo. La coherència demostrada per la regidora Pilar Ventura, en la seva actuació al llarg del què va de legislatura, obra una llum d'esperança en aquest sentit, però ella sola no pot fer res si no compta amb el suport d'un nombre significatiu de veins. Per a començar, un primer nucli de veins, pensant que ella pot liderar aquest procés, hem decidit treballar al seu costat.