Joana M , i Albert B , amb dni 3------- i 3--------- , respectivament, amb tres fills nascuts a Cabrera, actuant en representació pròpia i de la nostra família, amb domicili a G J A M 4 i 4 a i 4 b, en l’avinentesa de l’exposició pública del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal, tenint en compte la positiva predisposició al diàleg palesa en distintes converses per l’Alcaldia i per l’Equip Redactor del POUM, volem sotmetre a la consideració d’uns i altres les argumentacions que es relacionen més endavant als efectes de formular les al·legacions que al nostre entendre pertoca, i ben respectuosament EXPOSEM:
Que el proppassat 6 de febrer de 2.009, ha estat publicat al BOPB, núm. 32, a instàncies de l’Ajuntament de Cabrera de Mar l’edicte segons el qual “el Ple de l’Ajuntament va adoptar els acords següents: Primer. Aprovar inicialment el pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cabrera de Mar, l’informe de sostenibilitat i tota la resta de documentació que forma part del Pla, consistent en la revisió del vigent Pla General, redactat per SCA Arquitectes. [...]”.
Dins el termini establert legalment i segons el disposat en l’art. 23.5, ap. b) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, relatiu al Reglament de la Llei d’Urbanisme, sobre el POUM de referència volem tot seguit fer presents les següents AL·LEGACIONS:
1. Fonamentació de la legitimitat de la presentació d’al·legacions.
1.1 La Constitució de l’Estat Espanyol, com a llei suprema, en l’article 23, protegeix el dret a tothom qui en tingui reconeguda la ciutadania a participar en els afers públics. En aquest marc legal, la Llei d’Urbanisme (Decret 1-2005) i 21 del Reglament (Decret 305-2.006, de 18 de juliol) ve a desenvolupar i a concretar l’esmentat dret (art. 8) i, en conseqüència, fa expressament explícit el dret a la participació ciutadana en els processos urbanístics de planejament i de gestió.
1.2 Nosaltres vivim a Cabrera de Mar, en el sector denominat Franja Costanera i ens trobem directíssimament afectats pel planejament urbanístic, per mor de la identitat de la Cabrera del futur i, alhora també, com a veïns i propietaris.
1.3 Tot plegat ens atorga la legitimat escaient per adreçar-nos a l’Ajuntament i a les instàncies que pertoqui per fer present la necessitat de promoure el dret de tothom al desenvolupament sostenible, dins d’un model de creixement i de gestió respectuós amb la realitat humana i amb el medi ambient.
2. Inexistència d’un Pla Estratègic de Cabrera.
2.1 La política se situa en el vèrtex de la línia de decisions; l’economia estableix les possibilitats i l’elecció política tria acabat entre allò que és possible. La crisi econòmica d’avui posa de relleu com la política va a remolc de l’economia. La crisi s’ha volgut negar, per bé que s’ha hagut d’acabar reconeixent-la, bo i els intents d’alguns polítics d’àmbits supramunicipals de disfressar la realitat amb expressions com ara “creixement negatiu” i altres mitges veritats.
2.2 No s’ha fet públic cap Pla Estratègic de Cabrera, és a dir, la diagnosi econòmica professional d’allò que és possible a Cabrera; en terminologia més aparent es pot asseverar que manca una prognosi econòmica relativa a la Cabrera de demà.
2.3 El fiasco econòmic en què es troben immersos alguns ajuntaments —sense anar més lluny, alguns del Maresme que tenen el terme municipal més extens o també uns altres més petits i propers a Cabrera— és degut en bona part a haver endegat un POUM sense haver fet un pla estratègic que contemplés els futuribles econòmics que ara, dissortadament, són una realitat que condiciona sinó col·lapsa la implementació dels seus POUM. El propi Consell Comarcal se n’ha fet ressò.
3. El POUM ha d’escollir la millor de les opcions, coherent i consistent.
3.1 El pla estratègic esmentat, a més dels escenaris econòmics (i després d’escollir-ne un de prou assenyat), ha de contemplar tots els altres aspectes que —aquests si— depenen de la decisió política, i un d’ells és el POUM.
3.2 Això és així perquè l’estratègia inicial d’un POUM és la definició d’un model de poble. Entre els condicionants del model de poble que s’imposen a Cabrera hi ha aquells —sempre de caràcter econòmic i, també sovint socials— que es desprenen de la proximitat de Barcelona i la seva àrea d’influència.
3.3 Així, l’àrea metropolitana crea condicionants —econòmics, sociològics— favorables al canvi d’ús del sòl, a l’increment de sòl urbà o urbanitzable delimitat. Això capgira la personalitat col·lectiva i urbana dels municipis de la seva àrea d’influència, alterant com altera l’economia tradicional que ja hi existeix d’abans, i la vida i quefers de les persones.
3.4 D’altra banda, el moll de l’os del POUM és escollir la millor de les eleccions possibles i no pas dependre de votacions ocasionals.
3.5 Tanmateix, en la sessió plenària d’aprovació del POUM, l’Alcaldia bo i qualificar encertadament el POUM com el concepte o model de poble, potser es desdiu de la seva premissa quan negocia el vot positiu al conjunt; així, segons l’acta “El govern queda deslliurat d’haver d’assumir les seves propostes [les esmenes dels altres grups] si vostès no donen el vot a favor de l’aprovació inicial”. Segons que semblaria, la incorporació de les esmenes no depèn pas del model de poble, sinó de l’oportunitat de sumar de vots.
4. Document del POUM únic, unívoc, clar i complet.
4.1 El document original del POUM data de fa ja un cert temps, en concret de juliol de 2006. Això ha fet que l’aprovació inicial hagi fet seves esmenes del tot decisives i substancials, ja que han modificat la qualificació del sòl.
4.2 Per aclarir-s’hi cal acudir, en conseqüència, a una munió d’esmenes disperses —incloses les de darrera hora i de darrer minut abans de la votació— i a documents annexes. Esmenes i documents alguns dels quals no estan reflectits gràficament en els plànols, la qual cosa enfosqueix la convenient claredat del model de poble presentat.
4.3 A tall de mostra objectiva, hom es pot demanar-se legítimament quina deu ser l’aposta de planejament sobre el servei de rodalies de RENFE o sobre la carretera general. A més de la connexió amb Barcelona, tampoc no se sap quines expectatives contempla el POUM respecte la reubicació d’ambdues infraestructures.
I encara de forma més concreta, el POUM situa en el primer sexenni la inversió en l’adequació d’aparcaments de la Urd 4 d’una estació de tren a construir en el tercer sexenni. Val a recordar que, a partir de les positives converses mantingudes amb el Sr. Alcalde i l’Equip Redactor, sembla que ningú s’acaba de creure que RENFE faci una nova estació.
Per tot plegat demanem que es revisi la previsió d’aparcaments esmentada i, si de cas es manté la proposta de la nova estació, que es temporitzi l’actuació referida als aparcaments en sintonia a la seva real necessitat, és a dir, que es posposi del primer al tercer sexenni.
4.4 Abonant la conveniència del canvi del primer al tercer sexenni que s’acaba d’exposar, consideri’s també tot allò que obligadament disposarà el Pla Director d’Infraestructures que des d’instàncies supramunicipals s’està elaborant i que, segons que sembla, preveu el trasllat a l’interior de la línia de rodalies, trasllat invariablement plantejat a mitjà o llarg termini.
5. El POUM ha d’optar per la sostenibilitat i pel respecte al perfil humà.
5.1 La planificació i gestió urbanística ha de legitimar-se en criteris de sostenibilitat, de minimització de l’impacte del desenvolupament, de previsió de la renovació del teixit urbà existent i de temporització assenyada de les etapes. Així, la planificació acaba reflectint sobre el territori els condicionants econòmics, ben igual que les opcions sòcioculturals més comunes i, també, les decisions polítiques mediambientals.
5.2 L’urbanisme responsable conceptua el sòl com a recurs limitat. Per tant, el creixement urbanístic sostenible imposa un model d’ocupació del sòl afavoridor de la cohesió social, tendent a impedir la sectorització per raons econòmiques i fins i tot la guetització. Així, el model de creixement i de rehabilitació del teixit urbà no ha de ser disruptor, sinó que ha d’incentivar la normal continuïtat de les formes tradicionals de vida ja arrelades en el territori, respectant les realitats humanes positives, oferint solucions de continuïtat, minimitzant els escenaris d’aïllament, de risc i de guetització, com a criteri guia de l’eficiència del model territorial que el planificador configura.
5.3 Per això, el marc legal vigent obliga a l’ús racional del territori com a garantia de la qualitat de vida de la ciutadania i com a preservació dels drets de les generacions futures. Segons que preveu la llei d’urbanisme en el seu articulat —en concret, l’art. 3 i subseqüents— s’explicita com a criteri d’obligat seguiment el de la compatibilització del creixement amb la protecció de l’entorn natural, dels recursos intangibles i tradicionals, dels paisatgístics, i del llegat arqueològic.
5.4 L’obtenció de sòl urbanitzable ve fonamentada en la necessària creació d’habitatge protegit i concertat. En aquest sentit, val a dir que els resultats previstos dels plans d’actuació urbanística i dels plans de millora urbana ja ofereixen l’habitatge dotacional que respon a les necessitats pronosticades. En conseqüència, sembla innecessari que la creació de sol urbanitzable delimitat es planifiqui per al primer sexenni.
6. Condicionants del sector de planejament Urd4, Franja Costanera, el lloc on hi hem fet la nostra vida:
6.1 La Franja Costanera es troba afectada pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, integrat per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, actualment vigent a l’haver-se aprovat definitivament amb data 16 de desembre de 2.005. La raó invocada per a l’ús previst consistent en equipaments especialment a l’aire lliure, és la morfologia estreta i allargada de l’àmbit, lligada a la protecció de 100 mts. definida per la Franja Costanera i les derivades de la N-II que impossibiliten pràcticament qualsevol intent de plantejar edificació a la zona. Les determinacions del Pla Director del Sistema costaner estableixen que el planejament urbanístic general haurà de crear els mecanismes per garantir l’obtenció, com a sistema d’espais lliures i equipaments, dels sòls de protecció situats al nord-est del Torrent del Molí. Alhora, el planejament haurà de preveure l’ocupació actual del sòl, en què estan ubicats habitatges, activitats comercials, cultius de regadiu i secà, i zones d’aparcament.
6.2 És l’únic sector de sòl urbanitzable delimitat discontinu dels previstos en el POUM; aquest fet li confereix una especificitat. Es manté l’edificabilitat bruta que es preveia en el Pla General vigent, aprovat a l’any 1.992 de 0,28 m2st/m2s, però s’ha pràcticament doblat l’àmbit i, a més d’això, cal tenir també en compte el percentatge de les zones 58,68% (considerant que un 26,36% correspon a protecció paisatgística i protecció marítima) en relació als sistemes 41,32%. En conseqüència, tenint en compte l’edificabilitat bruta dels altres sectors de sòl urbanitzable delimitat, cal efectuar un increment de l’edificabilitat bruta del sector que permeti una major viabilitat al desenvolupament del sector.
6.3 La superfície de sòl del subsector I és de 75.849 m2 que es correspon a la Franja Costanera. És un espai entre la Crta. N-II i la via del ferrocarril, no es tracta de una superfície verge, sinó que és un paratge en el qual hi ha una realitat humana i econòmica, la descripció de la qual obvia el POUM.
6.4 En concret cal referir-se als habitatges i edificacions que constitueixen el domicili habitual de les nombroses famílies i activitats legalment establertes —entre les quals hi ha certament les nostres—, que es veuran afectades directament pel planejament, ja que pràcticament la totalitat del subsector es destina a serveis (protecció del paisatge i protecció marítima, aparcaments, sistema hidrològic i sistema d’equipaments comunitaris), destinant-se únicament uns 14.000 m2. a activitat terciària i comercial, espais en la seva major part no coincidents amb l’existència actual de les activitats.
6.5 La major part de l’aprofitament del sector es concentra en el subsector II situat com a prolongació al nord, del Pla de l’Avellà, tot mantenint en el subsector costaner únicament els usos no residencials no situats en la franja que cal alliberar o que recolzen les noves propostes d’ordenació. Aquest fet comportarà que els habitatges existents i que no siguin compatibles amb la nova ordenació hauran de ser compensats, ben igual que les activitats econòmiques, i que, per tant serà ben difícil en la formulació del Pla Parcial establir, entre d’altres, els valors que compensin el valor afegit que comporta tenir l’habitatge i les activitats econòmiques enfront el mar i haver-se de traslladar a l’interior o, tal vegada, desaparèixer.
6.6 Per bé que la propietat del sector està molt fraccionada, hi ha tanmateix una voluntat generalitzada de poder mantenir els habitatges i activitats durant el màxim de temps possible. Pensi’s amb quina celeritat i impuls ha nascut l’Associació del Veïnat de la Franja Costanera.
6.7 Les raons que justificarien incloure aquest sector de planejament en el primer sexenni remeten a la protecció dels espais lliures existents per tal d’evitar-ne l’urbanització. Ara bé, aquest objectiu queda a bastament garantit amb la qualificació urbanística que estableix el Pla Director del Sistema Costaner, el qual prou preserva l’espai protegit, de forma que el desenvolupament d’aquest sector no és una prioritat. Tampoc es pot entendre com a prioritària la necessitat d’obtenir sòl dotacional quan en el sòl urbà s’hi ha previst un nombre suficient d’habitatges de protecció.
6.8 El sistema de desenvolupament del planejament urbanístic derivat és el de compensació bàsica. Per tant, és la iniciativa privada la que ha d’iniciar el procés de gestió urbanística del sector. El fet que pràcticament la totalitat del subsector I es destini a sistemes i espais públics i que es prevegi la seva urbanització amb càrrec al sector segurament faran difícil la seva viabilitat econòmica, en atenció als reallotjaments i compensacions derivades del usos existents.
6.9 Cal també fer present que els instruments de planejament no estan aïllats de la societat, en especial dels condicionants econòmics. L’abrupte esgotament d’un model de creixement basat en la construcció i la seva resolució en crisi, malgrat advertiments tan pregons com els del Parlament Europeu, expliquen perquè els 2/3 de l’atur tingui el seu origen en la construcció. Sigui com sigui, és un fet que la crisi econòmica actual incideix sobretot en la construcció i que aquesta activitat malda per reorientar-se a la rehabilitació i conservació. Sigui com sigui, projectar posar en el mercat més sòl edificable a mig termini segurament no és assenyat ni aconsellable, raó que també dóna pes a l’argument pel qual sol·licitem la modificació del Pla d’etapes que prevegi l’inici del planejament derivat que afecti el nostre sector per al III sexenni.
7. La realitat humana i econòmica de la meva família i la greu amenaça econòmica que ens representa la temporització proposada en el POUM.
7.1 La casa on hi ha els habitatges on viuen els meus fills i les seves respectives parelles, no té més valor arquitectònic que el tractar-se d’habitatges dignes i raonablement confortables. És un edifici provinent d’una masia refeta els anys 30, del qual també n’és copropietari el meu germà J, i que a banda de dues estades a la seva disposició, està constituït per dos habitatges més en els quals hi viuen la nostra filla gran i el nostre fill mitjà amb les seves parelles respectives.
7.2 La casa on vivim nosaltres d’ençà que la meva muller i jo ens varem casar tampoc no té més valor arquitectònic que el d’oferir-nos un habitatge digne per a tots dos i per al fill petit que encara estudia. A banda, tenim un pati o era comuna.
7.3 En síntesi, els fills s’han fet grans, però uns i altres vivim junts i cadascú a casa seva. Arribat el moment d’establir el Pla Parcial, farem present el preceptiu respecte que ha d’inspirar el planificador i assenyalarem el valor afegit que comporta viure segons la forma tradicional a Casa Nostra, això és, la realitat humana ara existent que fa factible la convivència conjunta de diverses generacions. D’ençà que tinc memòria, a casa, del patí comú en diem era, l’era de la forma de vida tradicional que el legislador aconsella no trasbalsar innecessàriament.
7.4 Les altres edificacions, tampoc no tenen cap especial vàlua arquitectònica, per bé que d’elles n’obtenim uns lloguers que ens han possibilitat, sumant-hi el sou com a ensenyants de tots dos, tirar endavant econòmicament i oferir estudis superiors als tres fills —els dos grans ja treballen d’allò que han estudiat—, pagar totalment la plusvàlua (a la Diputació, és a dir, a l’Estat) i, actualment, fer front als pagaments periòdics derivats de l’impost de successions (pagat la hisenda de la Generalitat, és a dir, també a l’Estat), uns pagaments que es comprometen econòmicament durant els propers anys. No cal dir que, quan pertoqui, podem argumentar documentalment les obligacions que ens ha imposat l’Estat. Cal fer present que, renunciar-hi suposava quedar-nos privats dels habitatges on vivim. Hi havia elecció, en termes reals?
Atès el que s’ha exposat, DEMANEM:
Que es tingui per presentat aquest escrit i per formulades les manifestacions que es contenen, es serveix admetre’l i en mèrits el seu contingut, s’acordi:
1r. Tenir-nos com a part personada, interessada i directament afectada per l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Cabrera de Mar, notificant-nos en el domicili indicat a l’encapçalament, totes les resolucions i actes administratius que es produeixin i dictin en el mateix.
2n. Tinguin per presentats en temps i forma les al·legacions que efectuem a l’aprovació del POUM, i previs els tràmits oportuns i abans de l’aprovació provisional es resolgui adoptar i assumir les al·legacions argumentades i, concretament:
2. a La reconsideració de la reserva de sòl destinat a aparcament lligat a la futura i hipotètica estació de ferrocarril.
2. b La modificació del coeficient d’edificabilitat bruta del sector Urd4 Franja Costanera, per possibilitat una major viabilitat econòmica al sector.
2. c La modificació del Pla d’etapes, temporitzant el desenvolupament del sector urd4 franja costanera al tercer sexenni.
2. d L’inseriment del POUM en el marc d’un Pla Estratègic de Cabrera de Mar que contempli els possibles escenaris econòmics i estableixi previsions d’activitat econòmica distintes a la construcció, i de més solidesa.
Cabrera de Mar, quatre de maig de 2.009
Que el proppassat 6 de febrer de 2.009, ha estat publicat al BOPB, núm. 32, a instàncies de l’Ajuntament de Cabrera de Mar l’edicte segons el qual “el Ple de l’Ajuntament va adoptar els acords següents: Primer. Aprovar inicialment el pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cabrera de Mar, l’informe de sostenibilitat i tota la resta de documentació que forma part del Pla, consistent en la revisió del vigent Pla General, redactat per SCA Arquitectes. [...]”.
Dins el termini establert legalment i segons el disposat en l’art. 23.5, ap. b) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, relatiu al Reglament de la Llei d’Urbanisme, sobre el POUM de referència volem tot seguit fer presents les següents AL·LEGACIONS:
1. Fonamentació de la legitimitat de la presentació d’al·legacions.
1.1 La Constitució de l’Estat Espanyol, com a llei suprema, en l’article 23, protegeix el dret a tothom qui en tingui reconeguda la ciutadania a participar en els afers públics. En aquest marc legal, la Llei d’Urbanisme (Decret 1-2005) i 21 del Reglament (Decret 305-2.006, de 18 de juliol) ve a desenvolupar i a concretar l’esmentat dret (art. 8) i, en conseqüència, fa expressament explícit el dret a la participació ciutadana en els processos urbanístics de planejament i de gestió.
1.2 Nosaltres vivim a Cabrera de Mar, en el sector denominat Franja Costanera i ens trobem directíssimament afectats pel planejament urbanístic, per mor de la identitat de la Cabrera del futur i, alhora també, com a veïns i propietaris.
1.3 Tot plegat ens atorga la legitimat escaient per adreçar-nos a l’Ajuntament i a les instàncies que pertoqui per fer present la necessitat de promoure el dret de tothom al desenvolupament sostenible, dins d’un model de creixement i de gestió respectuós amb la realitat humana i amb el medi ambient.
2. Inexistència d’un Pla Estratègic de Cabrera.
2.1 La política se situa en el vèrtex de la línia de decisions; l’economia estableix les possibilitats i l’elecció política tria acabat entre allò que és possible. La crisi econòmica d’avui posa de relleu com la política va a remolc de l’economia. La crisi s’ha volgut negar, per bé que s’ha hagut d’acabar reconeixent-la, bo i els intents d’alguns polítics d’àmbits supramunicipals de disfressar la realitat amb expressions com ara “creixement negatiu” i altres mitges veritats.
2.2 No s’ha fet públic cap Pla Estratègic de Cabrera, és a dir, la diagnosi econòmica professional d’allò que és possible a Cabrera; en terminologia més aparent es pot asseverar que manca una prognosi econòmica relativa a la Cabrera de demà.
2.3 El fiasco econòmic en què es troben immersos alguns ajuntaments —sense anar més lluny, alguns del Maresme que tenen el terme municipal més extens o també uns altres més petits i propers a Cabrera— és degut en bona part a haver endegat un POUM sense haver fet un pla estratègic que contemplés els futuribles econòmics que ara, dissortadament, són una realitat que condiciona sinó col·lapsa la implementació dels seus POUM. El propi Consell Comarcal se n’ha fet ressò.
3. El POUM ha d’escollir la millor de les opcions, coherent i consistent.
3.1 El pla estratègic esmentat, a més dels escenaris econòmics (i després d’escollir-ne un de prou assenyat), ha de contemplar tots els altres aspectes que —aquests si— depenen de la decisió política, i un d’ells és el POUM.
3.2 Això és així perquè l’estratègia inicial d’un POUM és la definició d’un model de poble. Entre els condicionants del model de poble que s’imposen a Cabrera hi ha aquells —sempre de caràcter econòmic i, també sovint socials— que es desprenen de la proximitat de Barcelona i la seva àrea d’influència.
3.3 Així, l’àrea metropolitana crea condicionants —econòmics, sociològics— favorables al canvi d’ús del sòl, a l’increment de sòl urbà o urbanitzable delimitat. Això capgira la personalitat col·lectiva i urbana dels municipis de la seva àrea d’influència, alterant com altera l’economia tradicional que ja hi existeix d’abans, i la vida i quefers de les persones.
3.4 D’altra banda, el moll de l’os del POUM és escollir la millor de les eleccions possibles i no pas dependre de votacions ocasionals.
3.5 Tanmateix, en la sessió plenària d’aprovació del POUM, l’Alcaldia bo i qualificar encertadament el POUM com el concepte o model de poble, potser es desdiu de la seva premissa quan negocia el vot positiu al conjunt; així, segons l’acta “El govern queda deslliurat d’haver d’assumir les seves propostes [les esmenes dels altres grups] si vostès no donen el vot a favor de l’aprovació inicial”. Segons que semblaria, la incorporació de les esmenes no depèn pas del model de poble, sinó de l’oportunitat de sumar de vots.
4. Document del POUM únic, unívoc, clar i complet.
4.1 El document original del POUM data de fa ja un cert temps, en concret de juliol de 2006. Això ha fet que l’aprovació inicial hagi fet seves esmenes del tot decisives i substancials, ja que han modificat la qualificació del sòl.
4.2 Per aclarir-s’hi cal acudir, en conseqüència, a una munió d’esmenes disperses —incloses les de darrera hora i de darrer minut abans de la votació— i a documents annexes. Esmenes i documents alguns dels quals no estan reflectits gràficament en els plànols, la qual cosa enfosqueix la convenient claredat del model de poble presentat.
4.3 A tall de mostra objectiva, hom es pot demanar-se legítimament quina deu ser l’aposta de planejament sobre el servei de rodalies de RENFE o sobre la carretera general. A més de la connexió amb Barcelona, tampoc no se sap quines expectatives contempla el POUM respecte la reubicació d’ambdues infraestructures.
I encara de forma més concreta, el POUM situa en el primer sexenni la inversió en l’adequació d’aparcaments de la Urd 4 d’una estació de tren a construir en el tercer sexenni. Val a recordar que, a partir de les positives converses mantingudes amb el Sr. Alcalde i l’Equip Redactor, sembla que ningú s’acaba de creure que RENFE faci una nova estació.
Per tot plegat demanem que es revisi la previsió d’aparcaments esmentada i, si de cas es manté la proposta de la nova estació, que es temporitzi l’actuació referida als aparcaments en sintonia a la seva real necessitat, és a dir, que es posposi del primer al tercer sexenni.
4.4 Abonant la conveniència del canvi del primer al tercer sexenni que s’acaba d’exposar, consideri’s també tot allò que obligadament disposarà el Pla Director d’Infraestructures que des d’instàncies supramunicipals s’està elaborant i que, segons que sembla, preveu el trasllat a l’interior de la línia de rodalies, trasllat invariablement plantejat a mitjà o llarg termini.
5. El POUM ha d’optar per la sostenibilitat i pel respecte al perfil humà.
5.1 La planificació i gestió urbanística ha de legitimar-se en criteris de sostenibilitat, de minimització de l’impacte del desenvolupament, de previsió de la renovació del teixit urbà existent i de temporització assenyada de les etapes. Així, la planificació acaba reflectint sobre el territori els condicionants econòmics, ben igual que les opcions sòcioculturals més comunes i, també, les decisions polítiques mediambientals.
5.2 L’urbanisme responsable conceptua el sòl com a recurs limitat. Per tant, el creixement urbanístic sostenible imposa un model d’ocupació del sòl afavoridor de la cohesió social, tendent a impedir la sectorització per raons econòmiques i fins i tot la guetització. Així, el model de creixement i de rehabilitació del teixit urbà no ha de ser disruptor, sinó que ha d’incentivar la normal continuïtat de les formes tradicionals de vida ja arrelades en el territori, respectant les realitats humanes positives, oferint solucions de continuïtat, minimitzant els escenaris d’aïllament, de risc i de guetització, com a criteri guia de l’eficiència del model territorial que el planificador configura.
5.3 Per això, el marc legal vigent obliga a l’ús racional del territori com a garantia de la qualitat de vida de la ciutadania i com a preservació dels drets de les generacions futures. Segons que preveu la llei d’urbanisme en el seu articulat —en concret, l’art. 3 i subseqüents— s’explicita com a criteri d’obligat seguiment el de la compatibilització del creixement amb la protecció de l’entorn natural, dels recursos intangibles i tradicionals, dels paisatgístics, i del llegat arqueològic.
5.4 L’obtenció de sòl urbanitzable ve fonamentada en la necessària creació d’habitatge protegit i concertat. En aquest sentit, val a dir que els resultats previstos dels plans d’actuació urbanística i dels plans de millora urbana ja ofereixen l’habitatge dotacional que respon a les necessitats pronosticades. En conseqüència, sembla innecessari que la creació de sol urbanitzable delimitat es planifiqui per al primer sexenni.
6. Condicionants del sector de planejament Urd4, Franja Costanera, el lloc on hi hem fet la nostra vida:
6.1 La Franja Costanera es troba afectada pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, integrat per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, actualment vigent a l’haver-se aprovat definitivament amb data 16 de desembre de 2.005. La raó invocada per a l’ús previst consistent en equipaments especialment a l’aire lliure, és la morfologia estreta i allargada de l’àmbit, lligada a la protecció de 100 mts. definida per la Franja Costanera i les derivades de la N-II que impossibiliten pràcticament qualsevol intent de plantejar edificació a la zona. Les determinacions del Pla Director del Sistema costaner estableixen que el planejament urbanístic general haurà de crear els mecanismes per garantir l’obtenció, com a sistema d’espais lliures i equipaments, dels sòls de protecció situats al nord-est del Torrent del Molí. Alhora, el planejament haurà de preveure l’ocupació actual del sòl, en què estan ubicats habitatges, activitats comercials, cultius de regadiu i secà, i zones d’aparcament.
6.2 És l’únic sector de sòl urbanitzable delimitat discontinu dels previstos en el POUM; aquest fet li confereix una especificitat. Es manté l’edificabilitat bruta que es preveia en el Pla General vigent, aprovat a l’any 1.992 de 0,28 m2st/m2s, però s’ha pràcticament doblat l’àmbit i, a més d’això, cal tenir també en compte el percentatge de les zones 58,68% (considerant que un 26,36% correspon a protecció paisatgística i protecció marítima) en relació als sistemes 41,32%. En conseqüència, tenint en compte l’edificabilitat bruta dels altres sectors de sòl urbanitzable delimitat, cal efectuar un increment de l’edificabilitat bruta del sector que permeti una major viabilitat al desenvolupament del sector.
6.3 La superfície de sòl del subsector I és de 75.849 m2 que es correspon a la Franja Costanera. És un espai entre la Crta. N-II i la via del ferrocarril, no es tracta de una superfície verge, sinó que és un paratge en el qual hi ha una realitat humana i econòmica, la descripció de la qual obvia el POUM.
6.4 En concret cal referir-se als habitatges i edificacions que constitueixen el domicili habitual de les nombroses famílies i activitats legalment establertes —entre les quals hi ha certament les nostres—, que es veuran afectades directament pel planejament, ja que pràcticament la totalitat del subsector es destina a serveis (protecció del paisatge i protecció marítima, aparcaments, sistema hidrològic i sistema d’equipaments comunitaris), destinant-se únicament uns 14.000 m2. a activitat terciària i comercial, espais en la seva major part no coincidents amb l’existència actual de les activitats.
6.5 La major part de l’aprofitament del sector es concentra en el subsector II situat com a prolongació al nord, del Pla de l’Avellà, tot mantenint en el subsector costaner únicament els usos no residencials no situats en la franja que cal alliberar o que recolzen les noves propostes d’ordenació. Aquest fet comportarà que els habitatges existents i que no siguin compatibles amb la nova ordenació hauran de ser compensats, ben igual que les activitats econòmiques, i que, per tant serà ben difícil en la formulació del Pla Parcial establir, entre d’altres, els valors que compensin el valor afegit que comporta tenir l’habitatge i les activitats econòmiques enfront el mar i haver-se de traslladar a l’interior o, tal vegada, desaparèixer.
6.6 Per bé que la propietat del sector està molt fraccionada, hi ha tanmateix una voluntat generalitzada de poder mantenir els habitatges i activitats durant el màxim de temps possible. Pensi’s amb quina celeritat i impuls ha nascut l’Associació del Veïnat de la Franja Costanera.
6.7 Les raons que justificarien incloure aquest sector de planejament en el primer sexenni remeten a la protecció dels espais lliures existents per tal d’evitar-ne l’urbanització. Ara bé, aquest objectiu queda a bastament garantit amb la qualificació urbanística que estableix el Pla Director del Sistema Costaner, el qual prou preserva l’espai protegit, de forma que el desenvolupament d’aquest sector no és una prioritat. Tampoc es pot entendre com a prioritària la necessitat d’obtenir sòl dotacional quan en el sòl urbà s’hi ha previst un nombre suficient d’habitatges de protecció.
6.8 El sistema de desenvolupament del planejament urbanístic derivat és el de compensació bàsica. Per tant, és la iniciativa privada la que ha d’iniciar el procés de gestió urbanística del sector. El fet que pràcticament la totalitat del subsector I es destini a sistemes i espais públics i que es prevegi la seva urbanització amb càrrec al sector segurament faran difícil la seva viabilitat econòmica, en atenció als reallotjaments i compensacions derivades del usos existents.
6.9 Cal també fer present que els instruments de planejament no estan aïllats de la societat, en especial dels condicionants econòmics. L’abrupte esgotament d’un model de creixement basat en la construcció i la seva resolució en crisi, malgrat advertiments tan pregons com els del Parlament Europeu, expliquen perquè els 2/3 de l’atur tingui el seu origen en la construcció. Sigui com sigui, és un fet que la crisi econòmica actual incideix sobretot en la construcció i que aquesta activitat malda per reorientar-se a la rehabilitació i conservació. Sigui com sigui, projectar posar en el mercat més sòl edificable a mig termini segurament no és assenyat ni aconsellable, raó que també dóna pes a l’argument pel qual sol·licitem la modificació del Pla d’etapes que prevegi l’inici del planejament derivat que afecti el nostre sector per al III sexenni.
7. La realitat humana i econòmica de la meva família i la greu amenaça econòmica que ens representa la temporització proposada en el POUM.
7.1 La casa on hi ha els habitatges on viuen els meus fills i les seves respectives parelles, no té més valor arquitectònic que el tractar-se d’habitatges dignes i raonablement confortables. És un edifici provinent d’una masia refeta els anys 30, del qual també n’és copropietari el meu germà J, i que a banda de dues estades a la seva disposició, està constituït per dos habitatges més en els quals hi viuen la nostra filla gran i el nostre fill mitjà amb les seves parelles respectives.
7.2 La casa on vivim nosaltres d’ençà que la meva muller i jo ens varem casar tampoc no té més valor arquitectònic que el d’oferir-nos un habitatge digne per a tots dos i per al fill petit que encara estudia. A banda, tenim un pati o era comuna.
7.3 En síntesi, els fills s’han fet grans, però uns i altres vivim junts i cadascú a casa seva. Arribat el moment d’establir el Pla Parcial, farem present el preceptiu respecte que ha d’inspirar el planificador i assenyalarem el valor afegit que comporta viure segons la forma tradicional a Casa Nostra, això és, la realitat humana ara existent que fa factible la convivència conjunta de diverses generacions. D’ençà que tinc memòria, a casa, del patí comú en diem era, l’era de la forma de vida tradicional que el legislador aconsella no trasbalsar innecessàriament.
7.4 Les altres edificacions, tampoc no tenen cap especial vàlua arquitectònica, per bé que d’elles n’obtenim uns lloguers que ens han possibilitat, sumant-hi el sou com a ensenyants de tots dos, tirar endavant econòmicament i oferir estudis superiors als tres fills —els dos grans ja treballen d’allò que han estudiat—, pagar totalment la plusvàlua (a la Diputació, és a dir, a l’Estat) i, actualment, fer front als pagaments periòdics derivats de l’impost de successions (pagat la hisenda de la Generalitat, és a dir, també a l’Estat), uns pagaments que es comprometen econòmicament durant els propers anys. No cal dir que, quan pertoqui, podem argumentar documentalment les obligacions que ens ha imposat l’Estat. Cal fer present que, renunciar-hi suposava quedar-nos privats dels habitatges on vivim. Hi havia elecció, en termes reals?
Atès el que s’ha exposat, DEMANEM:
Que es tingui per presentat aquest escrit i per formulades les manifestacions que es contenen, es serveix admetre’l i en mèrits el seu contingut, s’acordi:
1r. Tenir-nos com a part personada, interessada i directament afectada per l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Cabrera de Mar, notificant-nos en el domicili indicat a l’encapçalament, totes les resolucions i actes administratius que es produeixin i dictin en el mateix.
2n. Tinguin per presentats en temps i forma les al·legacions que efectuem a l’aprovació del POUM, i previs els tràmits oportuns i abans de l’aprovació provisional es resolgui adoptar i assumir les al·legacions argumentades i, concretament:
2. a La reconsideració de la reserva de sòl destinat a aparcament lligat a la futura i hipotètica estació de ferrocarril.
2. b La modificació del coeficient d’edificabilitat bruta del sector Urd4 Franja Costanera, per possibilitat una major viabilitat econòmica al sector.
2. c La modificació del Pla d’etapes, temporitzant el desenvolupament del sector urd4 franja costanera al tercer sexenni.
2. d L’inseriment del POUM en el marc d’un Pla Estratègic de Cabrera de Mar que contempli els possibles escenaris econòmics i estableixi previsions d’activitat econòmica distintes a la construcció, i de més solidesa.
Cabrera de Mar, quatre de maig de 2.009
1 comentari:
Un pla estratègic és un instrument d'avaluació dels riscos i oportunitats generats per accions o decisions de naturalesa estratègica que involucren aspectes físics, ecològics, socials, culturals i econòmics.
Els seus objectius són:
1) Assegurar la integració de consideracions ambientals, socials i econòmiques en els processos de planejament, de programació i d'elaboració de polítiques.
2) Detectar implicacions a mig i llarg termini, avaluant i comparant opcions i escenaris alternatius de desenvolupament.
3)Generar decisions més sustentables(sostenibles) en termes ambientals, socials i econòmics.
4) Promoure decisions més integrades en relació amb els diversos punts de vista rellevants, considerant factors tècnics i valors culturals.
L'exigència d'una evaluació ambiental de les activitats que provablement causaran impactes
negatius sobre el medi ambient va sorgir en el marc internacional de la Conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà, celebrada a Estocolm l'any 1972, i posteriorment a la Conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, celebrada a Rio de Janeiro l'any 1992. D'elles neixen bona part dels tractats internacionals en matèria de medi ambient i desenvolupament sostenible, inclòs també el dret ambiental comunitari i espanyol.
A la Unió Europea, en són exemples les Directives 85/337/CEE i 97/11/CE, relatives a l'avaluació de les repercussions sobre el medi ambient de determinats projectes públics i privats.
A l'estat espanyol és d'obligat compliment la Llei 9/2006, de 28 d'abril. Aquesta Llei pretén integrar els aspectes ambientals en l'elaboració i aprovació de plans i programes, per assolir un nivell elevat de protecció del medi ambient i promoure el desenvolupament sostenible en la seva triple dimensió econòmica, social i ambiental, a través d'un procés continu d'avaluació en el què es garanteixi la transperència i la participació.
El planejament urbanístic general, com és, entre d'altres, la figura del POUM, entra dins l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei.
Publica un comentari a l'entrada